FINESTRA FOTOGRÀFICA

1 de novembre de 2021

M’agradaria escriure quelcom sobre els panellets, però no d’uns de qualsevol, sinó d’aquells que sabia fer la meva mare. Intentar descriure aquelles safates que sortien com per art de màgia del seu forn, d’aquella cuina diminuta: de pinyons o variats d’ametlla, amb gust de cafè (els seus preferits) o de coco, i els de forma de bolet o de castanya… Aquells que aquest any ja no prepararà. Voldria parlar del seu somriure satisfet quan els parava a taula; d’aquell “Sisco, agafa’n un d’aquests”, pel qual jo em volia fondre perquè no es notés que em donava preferència…

D’això, de fet, fa ja alguns anys, perquè els dos o tres darrers a la mare ja no l’acompanyava l’energia necessària. Avui, la festa de Tot Sants queda marcada pel seu adeu encara recent; una absència viva en el record per aquesta data assenyalada. Aquest 1 de novembre, inevitablement, l’aroma subtil dels panellets de pastisser m’evocarà la seva imatge, em farà escoltar una altra vegada les seves paraules, i em portarà a advertir la seva mirada de complicitat, sovint callada.