FINESTRA FOTOGRÀFICA

19 de març de 2022

Enmig d’un mes de març marcat per un temps gris i plujós, d’una grisor que s’accentua encara més per notícies negatives de tota mena —que no fan presagiar res de bo—, resulta necessari evadir-se per moments, pensar en coses que aixequin l’ànim. I què millor que evocar l’estiu i la calor, els dies d’esbarjo?

El record de la visita recent a la ciutat de Donostia m’ofereix, en aquest cas, la distància necessària. Tan sols cal visionar uns segons la imatge del turó Igeldo i de la platja perquè la ment torni a recórrer els animats carrers i places del seu nucli antic, travessar novament els ponts sobre l’Urumea, contemplar el vaivé de les marees del Cantàbric i xalar amb les giragonses dels surfistes; tornar a admirar les escultures de ferro de Chillida —per on s’escola l’aigua entre les roques— o notar un altre cop el sabor únic d’aquell sublim “pinxo” de truita. També, l’última vegada, el festival de cinema envaïa de cartells publicitaris tota la ciutat i el glamur latent de les estrelles de la pantalla contribuïa a fer encara més càlides aquelles nits de setembre. En tant que, des del turó del palauet de Miramar, es dominava tota la perspectiva d’una “Concha” com postrada als nostres peus.

Haver d’abandonar Donostia no va ser cosa fàcil, perquè, després d’haver estat durant uns dies convivint entre la seva gent i amarat d’aquell ambient particular, creies deixar enrere tot un estil de vida. Però, sortosament, dels viatges acostumen a quedar petites capsetes de vivències i records que, un bon dia, ens podran fer el gran servei d’ajudar-nos a fugir, ni que sigui per una estona, d’un present que sembla voler tenallar-nos.