FINESTRA FOTOGRÀFICA

El destí natural d'una fotografia és ser mostrada, i encara millor si alhora pot transmetre algun missatge o ajuda a expressar una opinió.

3 de desembre de 2022
0 comentaris

Perpinyà (4)

3 de desembre de 2022

Per a un català del sud, arribar fins a Perpinyà és com haver acomplert un final d’etapa, com retrobar-se amb una part amputada de la pròpia identitat. Som lluny del lloc de partida, però la sensació és de trobar-se igualment a casa. Deia en Salvador Dalí que Perpinyà (l’estació de ferrocarril, concretament) era el centre de l’univers; potser no cal que ho sigui: n’hi ha prou que representi un punt de referència…

Perquè sí que podria ben bé ser la ciutat dels somnis, on tot sembla possible. Allà on el cinema prohibit deixava immediatament de ser-ho, on la passió per la fotografia omple un cop l’any antics convents i aparadors de botigues, on l’essència del rugbi batega amb tota la força, i el lloc on veiem incrementada la consciència de país; perquè, a més, l’ajut a una causa justa feia, un dia d’octubre, que un fet essencial pogués materialitzar-se. I a Perpinyà va ser on, pocs anys després, corrues d’autocars atapeïts de gent van poder aplegar-se per rebre un líder estimat.

Perpinyà: punt d’arribada i també lloc d’origen i sortida de moltes il·lusions. Potser sí, que en Dalí tenia raó.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.