FINESTRA FOTOGRÀFICA

13 d’abril de 2021

Ostres! Fa temps que no passava per aquí. Déu-n’hi-do, canvis i més canvis per arreu  … Però sí, casa meva és al mateix lloc, aquests colors de moda són horribles. On tenen el gust per pintar façanes? Baixeu al carrer, que ja el tenim, mireu, què us sembla? La suspensió dels Citroën és especial, quan condueixes sembla una barca. Com si fóra ahir, desfilant tota la família, un a un, per seure al volant. Vermell estrident i sostre negre, això sí que eren colors potents. Al costat tot era horts, el caminet estret, les botes d’aigua, els petits bassals gebrats … El canvi climàtic el tenim aquí, no hi ha cap dubte. Els vaig a buscar un per un, boto i reboto, els trenco en mil bocins. El joc privat del trajecte cap a l’escola. També serà allà segurament, majestuosa al lloc de sempre, amb la façana groga i blanca, els seus colors de sempre. Per aquí hi havia la vaqueria, hi veig aquella dona grossa, pèl-roja i pigada, de veu afònica, però forta. Les olors sempre retornen, només cal concentrar-se o potser ni això, saben venir soles. La nata de la llet, quin fàstic, mai l’he suportada, la pela de plàtan, horribles vapors, també. Quin calvari haver de menjar-ne! Un menjar que mai puc acabar-me. Ho han deixat bonic, però quin canvi, mare meva! Res de tomaqueres, ni rastre dels camps de patates. Tot pavimentat, la boca del metro, aquests fanals zincats en forma de flor, sí, en això han tingut bon gust. I pisos, pisos i més pisos … Diuen que aquí hi haurà un canal. Però aquesta part es conserva. Sr. Solà, Sra. Pepeta … Els eterns amics dels avis. A veure si casa seva encara hi és?, diria que és aquesta, no recordo bé el portal. Voleu berenar, nens? Temps de pa amb xocolata, de sifons i de tramvies … O eren potser ja “troles”? Tots dos conductors, vells amics, companys de feina. La veu greu d’aquell senyor, la seva bonhomia, se m’han quedat gravades per sempre, no sabria dir perquè … Altres records són selectius, entremaliats, diria … Arriben tot d’una, volen amagar-se de vegades. I sovint et peten a la cara, com l’esquitx d’un simple toll gelat.