Una portada que val més que mil paraules. I sortim al carrer, avui, amb un especial, reservat per a les grans ocasions, que obre 12 pàgines dedicades a les acampades i que ens ha fet variar tota la paginació del setmanari. Amb el relat que narra que allà on va arrancar una acampada amb només
Informació, propaganda, negoci, espectacle? En Nico Lupo Sonnabend s’endinsa a l’Estirant del Fil en la teranyina que vincla poder econòmic i poder mediàtic. A casa nostra: el poder acumular a Can Godó i a El Periódico, que són els que construeixem mediàticament la realitat de l’oasi català i qui ens aboquen a una desinformació deliberada.
“Els mercats financers voten cada dia” · Ramón Fernández Durán Fil tens. Fil tensat el d’aquesta setmana. Radiografia de fraus i estafes. Topografia de la corrupció que ens assetja: de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Contra la maldestra propaganda del cas aïllat, contra la mai demostrada teoria recorrent de la poma podrida,
Passades les 14.00 d’avui ha arribat, com inevitable, la notícia que Ramon Fernandez Duran, activista antiglobalització de referència i membre d’Ecologistes en Acció, acabava de morir. Ja ens ho havia dit per carta, ara fa dos mesos, després d’una llarga malaltia: la quimio no rutllava i havia decidit començar a fer les maletes de la
En la xarxa de complicitats informatives i comunicació popular que ens aixopluga, un article-col·laboració, al Massala dels barris de Ciutat Vella, sobre la mort de Patrícia Heras: la darrera Directa dedica la portada a la manifestació de protesta. ————————–ESCRIURE PER NO MATAR“Escric per no matar” · Petros Markaris Nit de dimarts 26 d’abril de
Realment, hi ha setmanes que la redacció sembla una barricada ingovernable. Com si tot es precipitès de mala manera i no hi haguès prou espai en 32 pàgines per cridar-ho tot. La mort de Patrícia Heras, la llibertat del Jona i el Toni, el maccarthisme contra Bildu, un 1r de maig travessant els barris rics
Un conte de 1r de maig des de la memòria d’un futur anterior… ——- La desmemòria/ Eduardo Galeano Chicago està plena de fàbriques. N’hi ha fins i tot al bell mig de la ciutat, al costat de l’edifici més alt del món. Chicago està plena de fàbriques, Chicago està plena d’obrers. En arribar al barri
Hi ha nits curtes i matinades llargues. I fets que ens retornen de cop a la més crua realitat exasperant; notícies irreversibles que deixen tota quotidianeïtat en tensa suspensió catatònica. Ahirnit això passava, a la mitjanit de la redacció, quan vàrem haver de fer saltar l’editorial prevista per denunciar, a contracor i des de la
El poder és un “gran delinqüent impune”. Ho escrivia Leonardo Sciascia. I l’afer dels GAL, 25 anys després, és una metàfora que despulla què és el que passa quan el terrorisme és d’Estat. Res: ben res. Més encara quan aquesta setmana s’ha tornat a bastir el circ mediàtic dels hooligans del compliment íntegre de les
Bocins, retalls i pedaços de crisi. Mentre els Mossos proven des de primera hora del matí de desallotjar L’Encoberta de Sants, arriba la Directa 224. Amb un fil al fil del Pla Bolonya, a casa nostra i dos anys després: la lenta però corcant metàstasi neoliberal contra una universitat ja desfigurada en la seva funció
De sobte, de cop, un nou carrer porta a la vella memòria. A una memòria que transporta al sud. El sud d’una memòria adolorida que du a les mans d’un obrer. D’un obrer de Sallent que fixa els cargols de la memòria en un carrer del mig del món. Carrer del mig món on s’ha
Segona part del balanç dels 100 dies d’escabetxina camuflats d’inevitable pack anticrisi eixordador i que anuncia la ona neocon que vindrà i ens caurà a sobre. A cura de nou de Iolanda Guillamot i sota el fèrtil ínflux estimulant de la tesi de la ‘doctrina del xoc’ de Naomi Klein, que repassa, departament a departament,
La Iolanda ‘Klein’ Guillamon ens obre el fil de la setmana amb una suggerent aplicació de la “doctrina del xoc” de la Naomi Klein a casa nostra: el reajustament neoliberal que vindrà. En l’era de l’auge del capitalisme del desastre, la Iolanda ens trasllada com s’esmercen els alumnes locals més avantatjats de l’escola ‘ultra’ de
És un titular possible? Plausible? Entenedor? Potser si, potser no, però és l’obertura que vam escollir per reforçar que resten encara respostes pendents. Què hi ha qui encara deu explicacions, derivades de les seves responsabilitats públiques. No és casual: els mateixos que tiren de silenci oficial són els mateixos que s’han obsedit en l’escandalosa persecució
S’ha dit massa poc. Però dissabte passat es van complir 25 anys del NO català a l’OTAN. 50,3%. Si no tinguéssim la sobirania política intervinguda i segrestada estaríem, potser, amb els 164 països –d’un total de 192- que no són a l’OTAN. Aquest gendarme mundial que fa anys que reconeix obertament que hi és per