estirant del fil...

[No escrivim èglogues] · [Bloc intermitent]

18 de maig de 2011
0 comentaris

Opinem dels mitjans de comunicació el que opinem dels seus consells d’administració…

Informació, propaganda, negoci, espectacle?

En Nico Lupo Sonnabend s’endinsa a l’Estirant del Fil en la teranyina que vincla poder econòmic i poder mediàtic. A casa nostra: el poder acumular a Can Godó i a El Periódico, que són els que construeixem mediàticament la realitat de l’oasi català i qui ens aboquen a una desinformació deliberada. Planificada. Permanent. En Nico també analitza el cas de Prisa com a paradigma del neoliberalisme mediàtic que ens assetja i aprofita per endinsar-se en el poder de la publicitat: que qui paga mana. 150 milions d’euros es gasta anualment El Corte Inglés en inserció d’anuncis. Per això cap mitjà va dir que la caçera on participava l’exministre Alvarez Cascos mentre el ‘Prestige’ s’enfonsava anorreant la costa da Morte galega, l’organitzaven els directius d’El Corte Inglés. 

Fa decades que Noam Chomsky analitza els mitjans de comunicació com “la pròspera indústria de les relacions públiques del capitalisme”. A casa nostra, va ser Ramon Barnils qui ho va reblar i anunciar: “els mitjans de comunicació seran els exèrcits del segle XXI”.
El camp de batalla de la informació, la realitat simulada, les mitges
veritats i les mentides senceres dels amos de la informació. Poder amb
mitjans que són els mitjans del poder. Fet i fet, amb motiu del
naixement del setmanari Directa ara va cinc anys ho varem categoritzar
així: “opinem dels mitjans de comunicació el que opinem dels seus
consells d’administració”.

Aprofitem el post de la setmana, per
llogar cadires i acompanyar el post amb aquest misto periodístic, digne
d’antologia de l’absurd i de la precarietat (in)formativa:

——-

Europa Press autodissol
el col·lectiu antisistema Higínia Roig en 24 hores
 

Fugaç trajectòria i curtíssima vida del “col·lectiu antisistema Higínia Roig
“.
Una invenció periodística, nascuda per art de màgia diumenge passat,
arran de la violència ultra desfermada per integrants de Plataforma per
Catalunya contra 60 joves antifeixistes que protestaven contra la
xenofòbia. Joves que van ser agredits amb barres de ferro pels ultres de
PxC. I dos dels quals van ser detinguts posteriorment, per acabar de
reblar el despropòsit, pels Mossos d’Esquadra.

Arran d’aquests fets
, un redactor d’Europa Press no va
dubtar en atribuir a un inexistent “col·lectiu d’antisistema Higínia
Roig” la reivindicació de la protesta. I és que Higínia Roig no és cap
col·lectiu: sinó una periodista que forma part de l’assemblea de la
Directa. Des de fa més de dos anys, la Higínia coordina la iniciativa
‘Ara mateix’, una proposta d’aquest setmanari per fer arribar als
mitjans de comunicació la realitat i dinamisme dels moviments socials.
Fem de connectors i d’agència alternativa: tendir ponts, obrir canals i
facilitar contactes i fonts directes entre periodistes i activistes.

El simple fet que la Higínia Roig reenviés el
comunicat que ens va arribar des de Vilanova denunciant els fets va ser
motiu suficient perquè l’agència controlada per la Conferència Episcopal
s’inventès un col·lectiu. I el rebategés, inequívocament, amb el
recorrent epítet de moda: antisistema.


La (in)existència del fals col·lectiu antisistèmic
és,
però, l’anècdota de tot plegat. Dilluns la Higínia va remetre per carta
l’exigència de rectificació, d’acord amb la legislació vigent, i Europa
Press va respondre de seguida. Quatre hores després enviava un teletip
negant que Higínia Roig fos un col·lectiu i demanant disculpes. El més greu i significatiu
és que en tots dos teletips –l’erroni I el que rectifica l’error-
Europa Press manté íntegrament la versió oficial de Plataforma per
Catalunya, convertint els agredits en agressors. No cal dir que
l’agència va ignorar el comunicat de l’Assemblea de Joves, que se’ls va
remetre fins a tres vegades. El lúdic Malcolm X sobrevolant Vilanova i
la redacció d’Europa Press: “si no aneu amb compte amb els mitjans de
comunicació, us farem estimar els opressors i odiar els oprimits”.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.