estirant del fil...

És un titular possible? Plausible? Entenedor? Potser si, potser no, però és l’obertura que vam escollir per reforçar que resten encara respostes pendents. Què hi ha qui encara deu explicacions, derivades de les seves responsabilitats públiques. No és casual: els mateixos que tiren de silenci oficial són els mateixos que s’han obsedit en l’escandalosa persecució a Vilaweb.

En qualsevol dels casos, l’interrogant és una pregunta encara avui irresolta. No esclarida. 21 mesos després, allò cert és que el cúmul d’irregularitats, dubtes i llacunes fonamentals no ha variat ni s’ha esvaït. Molt més cert encara: algú amb responsabilitats públiques, en l’exercici de les seves funcions, segueix mentint hores d’ara. Obertament. Qui?

El Departament d’Interior, aquest cop amb ampla base documental,
acredita que la versió de Vilaró “podria no ajustar-se a la realitat” i
que determinats aspectes de la seva versió són “totalment
inversemblants”. Els Mossos conclouen que vilaró no va ser impactat per
pilota de goma davant de l’Hotel Plaza. Nosaltres tenim motius per
creure’ns-ho. No perquè ho digui Interior. Sinó perquè aquell dia hi
érem. Allà. Ens vam refugiar del foc creuat al mateix lloc: a la
confluència del carrer Tarragona, fora de la zona de tir dels
escopeters dels Mossos, rere els incidents, rere la línia policial.

S’ha
mentit molt d’aleshores ençà. Hereu va celebrar l’endemà la festa
‘cívica’ de la ‘rojigualda’ disfressada de ‘roja’. Dies després havien
de reconèixer els pitjors incidents a la ciutat en una celebració
esportiva: 91 sortides dels Bombers en una nit amarada de crits
ultradretans i iconografia franquista i 190.000 euros en despeses. Sort
que va ser una festa cívica on van ser detinguts només quatre cívics.
Doble raser, clar: el de sempre.

Paradoxes de memòria, el judici
arriba en el 10è aniversari de la mort de Ramon Barnils. Que sempre
deia ‘periodisme d’investigació, és que n’hi ha un altre?’. No. No hi
ha un altre. I per fer periodisme volen jutjar Vilaweb. ‘Provar de veure, provar d’entendre, provar d’explicar’ deia Kapucinski:
això és el periodisme. Allò que fa Vilaweb fa 15 anys. Contra els que,
per contra, proven d’estendre cortines de fum, lleis del silenci i
amenaça en forma de mordassa econòmica.

Ahir vam provar de
veure, entendre i explicar un cop més. Com fa 21 mesos. I si: no sabem
encara on era Vilaró. Per això l’interrogant al titular. En canvi,
radicalment, si sabem on era Vilaweb: on sempre. I on no hauria de ser:
en un procés judicial kafkià. Malgrat tot embogiment inquisitorial
acaba capgirant-se sempre. Contra qui el promou, és clar.

També sabem, per suposat, on som i serem nosaltres: #ambvilaweb.