estirant del fil...

Realment, hi ha setmanes que la redacció sembla una barricada ingovernable. Com si tot es precipitès de mala manera i no hi haguès prou espai en 32 pàgines per cridar-ho tot. La mort de Patrícia Heras, la llibertat del Jona i el Toni, el maccarthisme contra Bildu, un 1r de maig travessant els barris rics de l’opulència, l’inquietant anunci de Felip Puig escopint que anirà “una mica més enllà” de la llei. I també, és clar,el 5è aniversari de nosaltres mateixes, el ‘Coratge’ d’Obrint Pas, el Bin Laden que ha liquidat l’Estat que el va parir. Si, com si no hi haguès prou pàgines pertot. En una mena de ciclotimia afectiva-periodística i autogestió resistent a peu de teclat. Dit a dit. Tecla a tecla. Pas a pas.

En qualque cas, a l’Estirant li toca que pertoca obrir amb el darrer estat d’excepció de la UE que és el País Basc. Pel boc gros que no ve d’un pam, el Suprem ha il·legalitzat 254 candidatures, malgrat l’Advocacia de l’Estat només va detectar ‘contaminació’ en 90. “Contaminació”: un terme surreal sense cap base jurídica que dóna comptes de l’embogiment repressiu i la persecució inquisitoral. Qui contamina? I per què? Quines són les toxines?

Provem d’endinsar-nos en aquesta teranyina per demostrar que la claveguera de l’Estat disposa de bases de dades il·legals on consten un mínim de 40.000 ciutadans i ciutadanes basques, que en les darreres dècades han estat candidats, apoderats, interventors o avalistes de diverses formacions de l’esquerra independentista basca.La base de dades clandestina, fora de tot control jurídic, que sustenta l’apartheid electoral basc: dades electorals però també dades personals que afecten la intimitat i privacitat de milers de persones. Si ho diuen fins i tot des d’Interior: “disposem d’una extensa base de dades amb centenars de milers de noms de persones que, o bé han militat en el passat en les múltiples formacions hereves de Batasuna o que en algun moment van mantenir alguna relació amb les marques il·legalitzades”. McCarthy 1953, Orwell 1984, Sudàfrica 1987, Euskal Herria 2011.

Furetejant la història sudafricana, però, descobrim que la il·legalització, el 1987, de l’unitari Front Democràtic Unit (UDF) no va suposar, com semblava inicialment, una mostra de fermesa, sinó l’inici de la fi del règim de segregació racial: la darrera estocada de la bèstia. Furetejant la resistència sudafricana també ens trobem amb una organització clandestina que en una nit llarga ens dóna la clau de volta: Poqo.

Que significa ni més ni menys que ‘nosaltres mateixes’. Val la pensa saber-ho i redir-ho. I insistir, un cop més: en nosaltres mateixes. I en el suport mutu. I en la solidaritat. I en la insubmissió informativa.

ps. Mentrimentres, esperem Godot. Aquest Tribunal Constitucional que abans de les 00.00 de divendres reforçarà o tombarà l’estat d’excepció. Tic-tac. Tens compàs d’espera. Temps de proscrits. I alhora temps de llibertat. Temps contradictoris: com aquesta Directa 227 feta entre tants que dóna per a tot: per riure, per plorar, per indignar-se…com la vida mateixa. De nosaltres mateixes.