estirant del fil...

[No escrivim èglogues] · [Bloc intermitent]

31 de març de 2011
1 comentari

#arturmenys: Milton Friedman a la Sala Tàpies

La Iolanda ‘Klein’ Guillamon ens obre el fil de la setmana amb una suggerent aplicació de la “doctrina del xoc” de la Naomi Klein a casa nostra: el reajustament neoliberal que vindrà. En l’era de l’auge del capitalisme del desastre, la Iolanda ens trasllada com s’esmercen els alumnes locals més avantatjats de l’escola ‘ultra’ de Chicago (impulsada pel ‘hooligan’ Milton Friedman: si, si i si…el mateix del miracle econòmic, posem per cas, de Pinochet). De Chicago a Barcelona, doncs, els mateixos estralls neoliberals arreu. Receptes de pa sucat amb oli que duen on sempre: enlloc. A 600.000 aturats, 1’3 milions de pobres i 50.000 desnonats a casa nostra. Sense comptar que en la darrera dècada el poder adquisitiu dels salaris, abans de la crisi, ja havia baixat, durant tretze anys consecutius, un 10,5%.

De manual. El xoc de CiU. I les hòsties als drets socials que
vindran. Aconseguir que allò què és, aparentment, impossible
políticament  -el frau i l’estafa que la crisi dels bancs la paguem
tots, per exemple?– esdevingui políticament inevitable a través de
l’enginyeria del xoc i la por. Això pretén CiU. Per demostrar-ho,
estrenant un titular amb hashtag #artur menys, el repor va acompanyat
d’una anàlisi dels 100 dies de retallades del govern dels millors. Dels
millors alumnes de Milton Friedman a ca nostra, clar. La fractura
social, la factura socialitzada, s’albira elevada, perquè el projecte
de CiU no és curtplacista: és a mig i llarg termini, forçant un gir
neoliberal que soscavi la consciència social i que torni a imposar el
de sempre camuflat amb embolcall centrista: que el país són els
empresaris i tota la resta, la comparsa que hem d’acotar el cap,
riure’ls-hi gràcies que fan pena i engreixar els seus comptes corrents.

I per això la setmana vinent, la Iolanda seguirà burxant del fil de la triple A d’Artur Mas. Abans
la Triple A (Aliança Apostòlica Anticominista) era una sigla del
terrorisme d’estat policial.. La Triple A d’Artur Mas -aprimament,
agilitat, austeritat- és una altra cosa, però donen ganes de dir que
també és terrorisme. Econòmic i social. Boutade, però ho diem per no
reventar.

La Iolanda i la Naomi ho tenen clar: que l’únic antídot és la memòria.
Més encara al país de Salvador Segui, de la Canadenca, de la vaga dels
tramvies, de Harry Walker… Paradoxa… mirar enrere per seguir
endavant. Contra la presència de Milton Friedman a la Sala Tàpies del govern oposem la de Salvador Segui al carrer. I a començar de nou un altre cop. Que tot és sempre recomençar. Un altre cop i encara.

O com diria el poeta mallorquí Blai Bonet: “lluita si pots i si no pots… batalla”

Ps. I avui toca dir-ho al vent del món. Si ells tenen Milton Friedman, nosaltres hem tingut i tenim la sort infinita de tenir a Ramon Fernandez Duran. Demà l’homenatgem a l’Espai Obert.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.