estirant del fil...

Una portada que val més que mil paraules. I sortim al carrer, avui, amb un especial, reservat per a les grans ocasions, que obre 12 pàgines dedicades a les acampades i que ens ha fet variar tota la paginació del setmanari. Amb el relat que narra que allà on va arrancar una acampada amb només 59 persones ara hi ha milers, una autorganització permanent i un protagonisme innegable de les noves xarxes socials 2.0. Acampades que s’han estès pels Països Catalans, l’Estat i arreu del món (700), que provem de radiografiar. I on també aprofundim en el salt qualitatiu del municipalisme alternatiu -vot indignat, també- de les CUP i de les CAV arreu del territori.

N’hem imprès 1.500 exemplars més i diumenge, mentre feiem parada a plaça Catalunya, convidats a parlar del monopoli de la informació, vam fer uns plafons per a que la gent proposés un titular sintètic i categòric per a la portada.

Es van escriure més de 100 i els més incunables són aquests:

· Que no s’aturi (si us plau)
· Desobediència civil!
· Totes juntes ho podem tot
· O ets part del problema o de la solució….o formes part del paisatge
· No deixeu que això s’acabi
· El Parlament és a plaça Catalunya
· El poble parla
· Hi ha pebrots per canviar la llei hipotecària?
· Molt soroll i moltes anous
· Que serveixi per quelcom
· Si no ara, quan?
· Yes, we camp
· Que il·legalitzin el Santander!

Hi ha d’altres indexifrables, que sembla ser que remeten a Keynes directament: ‘Per un capitalisme relatiu’. I, sense dubtes, el més brillant de tots:

· Sr. Arcadi Oliveres, ens faria el favor de ser conseller d’Economia?

A portada sencera ha quedat ‘La indignació arriba per quedar-s’hi’.
La darrera vegada que vam fer una portada doble d’edició especial va
ser amb motiu de les brutals càrregues dels Mossos d’Esquadra contra els
estudiants que protestaven contra el Pla Bolonya. Corria el maig de
2009, ara fa 2 anys. I cal aclarir, que la qualitat de la portada és obra i art, obra d’art, del Manolin, de l’àrea de disseny gràfic de la cooperativa santsenca La Ciutat Invisible. Mil gràcies per la netedat i claredat de la portada 230, fidel a la realitat.

Mentrimentres, segueix sent interessant -és transitori, clar, però que duri- veure Felip Puig entre mut, emmudit i desconcertat. Lleugerament encisador.