“Allò important en la vida és no perdre mai perspectiva, veure-ho tot com un tot,mantenir la calma i no deixar mai d’esbossar un tímid somriure”[Rosa Luxemburg] Si mai per córrer s’arriba abans i si també és cert que anem lents perquè tenim massa pressa, fer involuntària campana indesitjada del blog durant un gener que ha estat
“Escoltàvem forts arguments del sabreel meu poble i jo”[Salvador Espriu] Darrer estirant, darrera Directa, darreres giragonses del 2011. Que clou anunciant les maldestres línies mestres i les línies de fuga i de lluita del 2012 que vindrà. Temps d’intents de compilacions, de provar de fer síntesis, de resums impossibles. De palles i grans. D’allò que ens
Estirant que estiraràs i no paris d’estirar, a propòsit de La Gran Patinada –en paraules d’en Pau Cortina al ‘Més que mil’ dels Quaderns d’Illacrua– i la pista de gel comercial que l’Ajuntament de Barcelona ha imposat al centre de la ciutat. Crònica de crisi, que anem liquidant macrofaraons grandiloqüents via macroesdeveniments que anuncien que
“Els de dalt diuen: la pau i la guerrasón de natura diferent. Però la seva pau i la seva guerrasón com vent i tempesta. La guerra neix de la seva paucom el fill de la mare. Té els mateixos trets terribles. La seva guerra mataallò que sobreviua la seva pau”.Bertolt Brecht Estirant antimilitarista possibilitat únicament per
“Som 400 i sempre som els mateixos” · Fèlix Millet Estirant del Fil, sota el recorrent titol “Goldman Sachs pren possessió(ns)”: per cartografiar com els que van fer el malalt ara ens venen l’hospital. Com els mateixos que van agitar i enriquir-se amb el deute grec ara es presenten com a salvadors salvapàtries. Neoliberal porta giratòria,
“Contra Franco lluitàvem millor” · MV Montalbán Hi ha dimarts post 20N, de ressaca electoral, on a les 13.59 tens l’Estirant del Fil fet i refet, pentinat i repentinat i en clau analítica. Estàs a punt d’enviar-ho a l’equip de tancament -correcció, edició, maquetació- que ens soporta cada setmana. Fas un cafè, connectes amb el
“No és que no tingui idees és que, si les explico, perdré les eleccions” · Duran Lleida Tecnocràcia econòmica tan neutra, posem per cas, com les bombes de neutrons. O sigui: neutralitat radioactiva més que garantida. Tècnica econòmica neutralitzadora que impossibilita, anul·la i foragita tota política que no sigui allò que dicta, allò que escup, el
“Tot acte ens descobreix” · Mountaigne Atents al gran Manu Simarro –Dr. Simarro, pel qui subscriu la present–, que la setmana passada s’endinsava, lupa en mà i microscopi afilat, en la perversa cultura del sobresou públic, la opacitat feta llei i la menjadora de partits que ha estat la Diputació de Barcelona. Estirava tant com
Estirant a les portes del mur, radiografiant el panòptic, esbudellant –des del quart grau monitoritzat on estem totes malficades– la rutina político-econòmica-penitenciària d’empresonar la pobresa, com a mirall, també, dels estralls socials de la crisi. Fil al fil del record històric de massificació de les presons catalanes, al llindar de les 11.000 persones preses, que
“Opinions madures, opinions arrogants / sobre el nostre país / dia i nit xerren / sobre el nostre país / També jo voldria tenir certeses tan grans / però tal com estan les coses / els comptes no em surten”[Ruper Ordorika] Obertura de fil a quatre pàgines. País Basc: entre la Declaració d’Aiete i
Entre el pas del temps que tot ho escateix, la memòria que no deixa de cremar i les ferides obertes acumulades que no cicatritzen, en Jesús Rodríguez obre avui l’Estirant del Fil. Amb un d’aquells ‘fils’ que has de rellegir dos cops. I tres també. I cinc i vint. I quedar-te rumiant –atònit, catatònic, ataràxic–
Setmana per obrir amb el que serà un nou jorn de mobilització mundial, amb la indignació esdevinguda global. Setmana per posar xifres, dades i números a la senilitat d’un capitalisme a la deriva: que amb el 1’08% del destinat al rescat bancari global des que va començar la crisi es podria eradicar la fam noranta-dos
Estirant d’autor el de la setmana passada, sobre l’esclavitud de la moda al sXXI. No l’esclavitud de la ‘pasarel·la’, estètica compulsiva del que em poso avui i que aparento. Esclavitud de la moda al Sud, als tallers de confecció d’explotació feminitzada. Albert Sales, activista contra la pobresa i actiu de la Campanya Roba Neta, es
Quan s’inutilitzen les fonts públiques, quan es proposa eliminar els bancs de les places –com proposa l’alcalde de Salt, Jaume Torramadé i ja fa Albiol a Badalona–, quan responsables polítics i mediàtics focalitzen, maldestrament, el boc expiatori de tot en la immigració com a resposta màgica que tot ho explica, doncs acaba passant el que
En Marc Torras –benvingut!- se’ns estrena al fil amb un reportatge sobre el frau de llei en el que incorren multituds d’antenes de telefonia mòbil a Barcelona. Amb el rerefons, inquietant en termes de salut, de com l’Ajuntament dirigit per Xavier Trias ha modificat reglaments i està facilitant les coses a les poderoses companyies del