Josep Arasa i Ferrer

La Toneta no ho te clar. La Toneta no sap si anar a Barcelona amb una cassola o amb una pancarta el dia 20 de febrer. Però ella esta decidida, diu que si ara visques a Barcelona, i tant que hi aniria. Que ja sap que ni amb la cassola, ni amb la pancarta tampoc tindrà autobús per anar al mercat els dimarts, però que això que els hi ha fet als barcelonins la Madalena amb el tren, no té nom.
La Toneta diu que part de la culpa també és dels d’aquí, que són uns cagats, que sempre van abaixant el cap. A la Toneta li ha dit el seu nebot de Barcelona, que avui mateix, la de Salut havia visitat les obres del hospital d’un poble (el comarcal del Baix Llobregat) agafada del bracet d’un ministre de Madrid.

Malgrat ser tan rondinaire la Toneta és bona dona i en el fons està contenta. Ha sentit a la radio que a dins de quatre dies ja podrà parlar per telèfon amb el nebot de Barcelona des de el llit, i que cap altre família marxarà del poble. La radio deia que al poble de la Toneta l’any 2010 ja tindran cobertura de mòbil.
La Generalitat ha signat un acord amb Moviestar, Orange i Vodafone per que 520 nuclis de població de Catalunya puguin disposar de cobertura abans de la fi del decenni. Posteriorment, i amb una data sense precisar, la cobertura dels telèfons mòbils arribarà a la resta del territori.
La Toneta ja sap que les companyies cobren molt cara cada trucada, però és que quan puguin tenir telèfon mòbil al poble, el pubill de cals Frares i l’hereu de cal Xuriguera podran fer vacances, podran disposar d’internet a la granja; podran anar a dormir més tranquils perquè estaran connectats a un servei d’alarmes. La Compañia Telefónica Nacional de España ja fa molts anys que no instal·la cap telèfon fix als pobles. La Toneta en el fons està contenta.
La Toneta veu la televisió i ha vist meravellada els darrers aparells que s’han  presentat a la ciutat. Bonics, de coloraines i plens de botonets, que tant serveixen per passejar per la Rambla com per anar pel metro. Ella no en vol tants de botonets, voldria tenir tan sols telèfon, perquè la darrera vegada que va anar al metge ja li va dir que perdia una mica la memòria, i que quan és pogués li posarien un penjoll per avisar si li passava alguna cosa, com als avis de la ciutat. La Toneta té una mica de por.
Però la Toneta és de poble i no pot tenir ni penjoll, ni mòbil fins a l’any 2010.

El proper dijous 14 de febrer la Comissió del Transport i Turisme del Parlament Europeu organitza a Brussel·les una taula rodona amb el títol  “Mobilitat Urbana, un model universal?. Política de l’Unió Europea i possibilitats tecnològiques”.
En el transcurs del debat, representants de diferents ciutats europees parlaran sobre la subsidiarietat, el finançament, la logística, el control, el desenvolupament tecnològic dels transports urbans públics. Estan convidats polítics i tècnics de Liverpool, Gaz (Àustria), Varsòvia, Copenhaguen i Barcelona.
Ha cridat la meva atenció el representant barceloní, el Il·lustríssim Francesc Narváez i Pazos, un socialista que ja es va presentar a les eleccions municipals de l’any 1991.
La seva experiència en fer-se fonedís davant els diferents problemes que a tingut el transport públic a Barcelona els darrers anys, no el qualifiquen gaire com a gestor, però si com a polític professional de la més vella escola.

chambradoc@chambradoc.it

En Pedro Solbes pot ser un gran economista.
El sistema no té d’altre manera de fer funcionar l’economia que incentivant el consum, però, de tant de consumir el matxo s’ha esverat, i abocats al consum desmesurat qui atura el carro?
Cada diumenge els estadis de futbol s’omplen, a les pistes d’esquí no hi cap ningú, els restaurants estan plens i els productes alimentaris augmenten de preu, mentre els salaris ho fan tan sols un 3% amb l’argument del control inflacionari.
En Pedro Solbes pot ser un gran economista, però no para de parlar de moderació salarial com el gran remei de tots els mals, mentre els anuncis no deixen de bombardejar-nos amb noves despeses.

Europa Press oferia ahir una noticia que, no per esperada, es menys astoradora. Segons l’Asociación Nacional de Establecimientos Financieros de Credito (Asnef-Equifax) la morositat a l’Estat a augmentat l’any 2007, en respecte l’any 2006, un 29.5 %.
Asnef-Equifax considera morós aquell particular o empresa, nacional o estrangera, que té deutes per no pagar els préstecs una vegada transcorreguts tres mesos des de el seu venciment.
Cada habitant de l’Estat deu una mitjana de 3.484 euros (2007).

El deute total de particulars va arribar als 7.300 milions de euros i el de les empreses va superar els 300.000, el que fa un total de 10.658 milions de euros, el més alt des de l’any 2002.
A més s’està creant una malfiança generalitzada, Asnef-Equifax explica, que el nombre de consultes al registre de morosos durant l’any 2007 va ser de 724 milions, un 76% més que les efectuades durant l’any 2006.

No entenc de prospectives, però amb una crisi de la construcció, amb un augment de l’atur i de la morositat, essent l’Estat el país europeu on hi ha més contractes temporals, quin em pot dibuixar el futur?
En Pedro Solbes pot ser un gran economista, però, té resposta per aquells que no arriben a finals de mes, els que estan a l’atur, o els que ja han entrat a la llista de morosos? Com mantindrà la felicitat electoral promesa?

Al canal internacional de TV3 tan sols s’emet el Telenotícies corresponent a Barcelona.
Barcelona es sense cap dubte la ciutat més coneguda de Catalunya, i seguirà així durant molts anys, però la resta del país també existeix i paga la part impositiva corresponent al dèficit de TV3. 

És important per tota Catalunya la seva difusió informativa, però també es important que els occitans, els parisencs, els suecs o els catalans de Suïssa o d’Amèrica puguin conèixer tot el territori.
Els no barcelonins també som país, i hi volem continuar vivint

A Tortosa tan sols es va escoltar el reconeixement explícit que l’administració funcionava malament i que s’adonaven que actualment podien fer allò que, altrament, estava programat per d’aquí a dos anys. I jo que soc de poble, em pregunto: si ho poden fer ara perquè ho van programar per més tard?.

Amb aquesta decisió –tan transcendent segons ells- quan es convoquin les properes eleccions nacionals, els nostres polítics, amb els seus cotxes oficials, podran anar a inaugurar-les amb el lluïment que s’escau.

L’endemà del gest tortosí, el Govern –el conseller Nadal en particular– presentava a Barcelona el projecte de la nova torre de l’aeroport d’Alguaire. Els aires de descentralització havien durat 24 hores. Un projecte vital pel desenvolupament de les comarques d’interior no es va poder presentar a Lleida.

Ara ja se que aquesta globalització, és tan sols allò que produeix beneficis als rics o els neguiteja. Que aquesta globalització és allò que afecta alguns usuaris dels EEUU que ja han gastat des de principis d’any més de 300 milions de dòlars en perfums  i tan poc en solidaritat.