EL BARRINAIRE -Josep Arasa i Ferrer

"Tan sols quan has demostrat la teva capacitat de convertir-te en un problema pots començar a negociar amb el món la part de raó que creus que t'ha de correspondre" Enric Vila

31 de gener de 2008
1 comentari

FOC A L?ARBOÇ !!!!

El mes de juny aquest crit farà dos-cents anys. Un crit, gairebé un clam, que es manté viu a tot el Penedès, identifica els arbocencs i s’escampa arreu on van les seves colles del ball de Diables.
Els dies 9 i 10 de juny de 1808 les tropes franceses del general Chabran cremaren i saquejaren la vila penedesenca.
El general francès tornava de Tarragona(1) quan topà amb la resistència armada que li oferia el sometent penedesenc al Vendrell. Vençuda la capital del Baix Penedès, el general avança cap a Martorell.
Passat el Gornal, i quan eren tres quarts de quatre, els arbocencs ja veiéren les cuirasses de l’exèrcit gavatx. Al poble s’havien refugiat uns mil dos-cents sometents fugitius del Vendrell i uns tres-cents suïssos (2), que juntament amb la població local plantaren cara al exercit napoleònic. A quarts de cinc l’Arboç ja estava rodejat.
Chabran ordenà entrar-hi a sac. Els francesos cremaren cases, violaren dones, robaren, malmeteren les collites i provocaren que més de la meitat de la població fugis de la localitat. L’exèrcit napoleònic abandonà l’Arboç amb direcció a Vilafranca, deixant enrere seixanta-quatre arbocencs i uns tres-cents francesos morts. Per aquesta gesta l’Arboç rebé l’any 1816 el títol de “Heroica Vila”, i per escarni del despòtic general el poble dona el nom de Chabran al seu gegant. 


A la sortida dels Monjos es va retrobar el sometent penedesenc, i juntament amb reforços vinguts d’Igualada i una colobrina de Barcelona, tornaren a plantar cara al francès. Chabran els feu recular fins a la pujada de Sant Salvador a l’entrada de Vilafranca. 
No va ser aquesta la primera volta que l’Arboç patia la destrucció de les flames: l’any 1464 les host del Rei Pere, conestable de Portugal, van destruir la vila on s’havien refugiat els partidaris de Joan II. Ni en seria aquesta la darrera, ja que l’any 1836, a la primera guerra carlina, les forces del pretendent assaltaren la vila vencent l’oposició de la milícia local.
Si el crit de “Foc a l’Arboç” mante viva en la memòria el patiment dels arbocencs durant la guerra del francès, les paraules del costumista Joan Pons i Massaveu (1850-1918) el descriuen apassionadament i amb gran riquesa de llenguatge en el seu relat “En ton de la Pipa (jornades de l’Arboç)” dels “Episodis populars catalans”, aplegats dins A matedegolla (1889), i reeditats per edicions 62 l’any 1974 a cura d’Oriol Pi de Cabanyes.

(1)”Tarragona en la guerra de la Independencia” Eguaguirre 1863
     “El setge de Tarragona a la guerra napoleònica”, Barcelona , Dalmau, 1965

(2)”Les tropes suïsses a Catalunya durant la guerra “de la Independència”” Antoni Carner, Barcelona , Dalmau, 1976 

EL SOU DELS POLITICS
14.05.2010 | 7.34
A General
MARXA CAP EL PARLAMENT EL 27 DE JUNY
23.06.2009 | 1.54
A General
QUESTIONS D?IDIOSINCRÀSIA
17.01.2008 | 7.06
A General

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. El crit de Foc a l’Arboç, el sentim tots com a nostre, cada cop que gaudim de la magnífica carretillada del Ball de Diables de l’Arboç. Un article genial. Si vols visitar el Tradiblog a: http://tradi.blogspot.com potser pot fer-te gràcia d’estar enllaçat al nostre agregador. Salutacions i et segueixo llegint com de costum. Lo Consueta de Reus.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.