Josep Arasa i Ferrer

La lluita per la descentralització esdevé quixotesca, però mantinc encara l’esperança de que, algun dia, tots els pobles, tots les habitants del meu país seran tractats iguals per l’administració. Que, algun dia, gaudirem dels mateixos drets i els mateixos serveis. Que la igualtat no vindrà donada –tan sols- per la identitat contributiva. Que l’equilibri territorial serà alguna cosa més que una frase electoral.

A Catalunya, que des de fa tants anys hem patit el centralisme madrileny, que hem ridiculitzat, entre d’altres moltes coses,  que Madrid sigui la seu del Ministeri de Marina, no hauríem de repetir els mateixos esquemes administratius espanyols.
Argumenten els jacobinistes que la centralització administrativa, rebaixa els costos de gestió i facilita el control polític.
Descentralitzar és dotar dels mateixos serveis a tots els territoris del país. Descentralitzar és, fins i tot, una discriminació positiva vers els territoris més desfavorits.

A Catalunya els gests per superar la dinàmica centralitzadora son tímids i contradictoris.

Tres exemples:

• Fa uns dies, el govern es va desplaçar fins a Tortosa amb els seus cotxes oficials, per mantenir-hi una reunió, com exponent de la seva voluntat descentralitzadora. L’endemà el conseller Nadal presentava públicament la torre de l’aeroport d’Alguaire “a Barcelona!”.
• El dia 15 de gener el govern de la Generalitat va adonar-se que la producció vitivinícola barcelonina era escassa, i va traslladar les oficines barcelonines de INCAVI a Vilafranca del Penedès (Plaça Àgora 2). La il·lusió va durar menys d’un constipat. Aquest dimecres, 6 de febrer, el conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Joaquim Llena, es va reunir amb el consell assessor de INCAVI, la reunió es va haver de fer a la seu barcelonina de la conselleria. La distancia entre Vilafranca i Barcelona era més curta que la existent entre Barcelona i Vilafranca.