COL·LECCIONISTA DE CÀRRECS
Deixa un comentari
El proper dijous 14 de febrer la Comissió del Transport i Turisme del Parlament Europeu organitza a Brussel·les una taula rodona amb el títol “Mobilitat Urbana, un model universal?. Política de l’Unió Europea i possibilitats tecnològiques”.
En el transcurs del debat, representants de diferents ciutats europees parlaran sobre la subsidiarietat, el finançament, la logística, el control, el desenvolupament tecnològic dels transports urbans públics. Estan convidats polítics i tècnics de Liverpool, Gaz (Àustria), Varsòvia, Copenhaguen i Barcelona.
Ha cridat la meva atenció el representant barceloní, el Il·lustríssim Francesc Narváez i Pazos, un socialista que ja es va presentar a les eleccions municipals de l’any 1991.
La seva experiència en fer-se fonedís davant els diferents problemes que a tingut el transport públic a Barcelona els darrers anys, no el qualifiquen gaire com a gestor, però si com a polític professional de la més vella escola.
Perquè en Narváez és a l’Ajuntament de Barcelona:
- Membre de la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge
- Vicepresident de la Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient
- Membre i portaveu de la Comissió de Seguretat i Mobilitat
- Regidor Ponent de Serveis Urbans i Manteniment
- Membre de la Comissió de Govern
- Membre del Comitè de Govern
- Regidor del Districte de Sant Martí
- Vicepresident del Institut Municipal de Persones amb Disminució
- Membre del Institut Municipal d’Urbanisme
- Conseller de Barcelona de Serveis Municipals, S.A.
- Conseller de Barcelona Gestió Urbanística (BAGURSA)
Està vinculat al Comitè Organitzador de la Fira de Barcelona, al Consorci organitzador del Fòrum i com a tal participa a les seves juntes d’accionistes, i és President del Institut Metropolità del Taxi.
A partir d’aquesta relació es pot constatar la definició del polític professional i de la utilització que fan els partits dels càrrecs públic com a formula d’enriquiment i fins i tot de finançament.
Malgrat els meus intents no he pogut saber quan cobra aquest senyor per cada una de les reunions a les que va. Imports que cal afegir a la seva important nòmina, a les dietes, a les depeses de representació, al complement de càrrec, etc., etc.. etc.
Pobre Narváez, viure amb aquestes contradiccions. Ell, que està sempre preocupat perquè el cotxe oficial el dugui a l’hora a les seves múltiples reunions; ell dijous ha de parlar de transport públic. Ell, que és d’esquerres i ara s’haurà de treure la corbata per anar als mítings, no sigui cas que algun obrer envejós li digui que gasta massa en vestuari.
Pobre Narváez, el dia 10 de març serà el primer a anar al carrer Nicaragua i lamentar-se públicament per la incomprensible dèria que tenen aquests catalans amb l’abstenció.