CONTAMINACIONS AL MERCAT DELS MONJOS (Penedès)
Deixa un comentariSanta Margarida i els Monjos és un municipi penedesenc ric, de nom llarg, bastant lleig i amb mercat dominical.
Santa Margarida i els Monjos és industrial i està governat, des de les primeres eleccions, pel mateix alcalde del PSC/PSOE. El seu nucli principal, els Monjos, va créixer en el segle XIX amb l’empenta d’unes fàbriques de ciment, i, malgrat els anys transcorreguts, una gestió municipal poc eficaç encara el manté amb tots els defectes estètics del seu origen.
El consistori, fa uns anys, va rebre la sol·licitud d’una empresa per fer un mercat als Monjos. L’ajuntament va, més o menys, organitzar l’aparcament de cotxes en uns camps de rostoll i l’idea ha estat sortosament un èxit. Milers de persones emplenen cada diumenge el poble, que complementa l’oferta del mercadal amb l’obertura matinal dels seus comerços.
.
El consistori, fa uns anys, va rebre la sol·licitud d’una empresa per fer un mercat als Monjos. L’ajuntament va, més o menys, organitzar l’aparcament de cotxes en uns camps de rostoll i l’idea ha estat sortosament un èxit. Milers de persones emplenen cada diumenge el poble, que complementa l’oferta del mercadal amb l’obertura matinal dels seus comerços.
.
Una passejada pel poble i el seu garbuix de parades m’han permès constatar algunes contaminacions:
- La poca atenció que és té pels artesans o els productors comarcals, que són escassos i sense cap distintiu especial i, suposo, sense cap bonificació contributiva. Com a molts mercats, la majoria de venedors, ho són de productes tèxtils d’importació.
- No hi ha cap control lingüístic dels rètols. No he trobat cap lloc de venda amb els cartells informatius escrits en català. Sobre els organismes municipals, i en especial sobre la regidoria de cultura, cau la responsabilitat del tema.
- Continuen existint les parades de productes alimentaris com les que es van fer tan famoses, fa uns anys, per la venda fraudulenta de “l’oli de colza”. Es mostren productes carnis sense cap protecció i a l’abast tàctil, fora dels taulells frigorífics. Punts de venda que demanen a crits la intervenció dels espantamosques i l’autoritat sanitària.
- No he vist que cap venedor posi disposició dels seus clients bosses de roba, o de material re-utilitzable. Ni cap espai municipal informant de la greu contaminació que produeixen les de plàstic convencionals i de la poca utilitat que els hi donem –la vida mitjana d’una bossa és de 12 minuts-, tampoc he vist ningú de l’ajuntament repartint bosses promocionals tèxtils. Convençut que les solucions als greus problemes mediambientals no podran ser ni taumatúrgiques, ni globals; les localitats petites i riques com els Monjos haurien de ser un exemple de bon fer ecològic i de les solucions imaginatives, tal hi com succeeix a tants altres mercats nacionals o europeus.
Esta clar que els diumenges els de l’ajuntament dels Monjos no treballen, i que la pròpia dinàmica administrativa –en aquest cas rutinària i envellida- impedeix actuacions descontaminants, dinàmiques i innovadores
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat en Sense categoria el 3 de febrer de 2008 per Josep Arasa