Tributs de Catalunya – Poca roba i molt sabó. 2
De les mides esquifides de Tributs de Catalunya i de la poca feina feta – i potser de la poques ganes de fer-la – en dóna compte un fet molt revelador: no es recaptarà ni un euro dels impostos de l’Ajuntament de Barcelona! Ni de cap altre població important. Ni de les mitjanes. Només de les que ja se n’encarregava la diputació corresponent, és a dir, de les que no podien fer-ho per elles mateixes. Dit d’una altra manera, les dimensions recaptadores de Tributs de Catalunya és ridículament insignificant.
Per això que a Madrid no se n’han donat per entesos. Cap reacció. Montoro s’ha limitat a dir que s’ho mirarà de prop. Res que mereixi ni un titular ni un comentari especial pels articulistes madrilenys sempre amatents a trobar un mínim motiu per posar el crit al cel contra res que puguin interpretar com un atac a la unitat espanyola. Mutisme. Si Espanya no ha muntat cap merder és perquè Tributs de Catalunya de fet és menys que res.
I no són ganes de criticar. Què més voldríem molts que veure com el tren de la independència fa via de debò. Em revolto molt, però ho faig a contracor. M’agraden infinitament més les celebracions. Però no a costa de la ceguesa. Estimo massa el meu país. Em remou massa el cinisme amb què ens tracta la cúpula política de Catalunya.
La nota de premsa que el govern va passar als periodistes defineix la finestreta única de Tributs de Catalunya com “el primer pas del que l’executiu vol que acabi sent una futura hisenda pròpia capaç de recaptar tots els tributs que paguen els catalans”. El primer pas! I apa, a fer volar la imaginació. La realitat que em descrit en aquests dos articles és infinitament més crua. No perquè no pugui ser tal com diuen, sinó perquè els seus fets desmenteixen el que insinuen les seves paraules. Ni s’hi han posat quan calia, ni la feina que ha fet demostra que tinguin ganes d’arribar on insinuen que es podria arribar.
És la pura veritat. El Consell Assessor explica que es poden arribar a recaptar a Catalunya 70.000 milions euros si també gestionés tots els tributs que ara van directament a les arques estatals. Doncs bé, aquest anys només passaran a l’Agència Tributària Catalana 1.700 milions. Ni tan sols totes les oficines de les diputacions que es podien enllaçar amb Tributs de Catalunya ho estan a hores d’ara: només 49 de les 148, una tercera part. I han tingut un any i mig per fer-ho, des del 19 de setembre de 2012!
No en volen. La distància entre la grandiositat de les paraules i l’actuació d’aquest govern és sideral. Paraules que no són més que mirallets per tenir-nos entretinguts i contents. Sense que falti l’al·lusió al “centralisme” espanyol que això sempre promou sentiments d’adhesió. Artur Mas, segueixen els diaris, s’ha mostrat disposat a lliurar una “batalla de fons” per aconseguir els instruments que permetin fer de Catalunya un país “clarament millor”.
Catalunya té actualment 947 municipis, 683 pertanyen a l’AMI, dels quals només 59 fan sobirania, 174 més han votat mocions per exercir-la properament. Si l’interès del Govern fos real, hagués iniciat una campanya perquè els ajuntaments fessin sobirania fiscal, s’hagués espavilat per tenir enllestides les 152 oficines en un termini de pocs mesos, hagués demanat als ciutadans que s’hi adrecessin, i a hores d’ara la gran majoria estarien per la feina. I tots contents. Perquè fa temps que li reclamem. Ni Convergència ni ERC han mobilitzat els seus ajuntaments en aquest sentit. Sí, moltes declaracions i fets sota mínims. Les ganes que té el poble, les ganes que tenim tots, ells no fan sinó alentir-les fins a extrems exasperants.