Pot dir el que vulgui, Felip VI
Quin desfici, mare meva, comentant el discurs del nou rei d’Espanya! Per dalt, per baix, per totes bandes donant-li les interpretacions més desproporcionades i contradictòries. Els tertulians i polítics hi perden el senderi. Com si ens hi anés la vida, el futur i la salut. Que no havíem quedat que tot això només ens ho pot portar, si ho porta –jo crec que sí-, la independència?
El monarca espanyol no pot, a tot estirar, més que eixamplar la gàbia. La pot envernissar de nou o fins i tot, si voleu, xapar-la d’or, però no obrirà mai la porteta perquè en puguem marxar. Més àmplia i confortable, la gàbia sempre serà gàbia: la submissió és llei suprema per als que hi són dintre. Ei, que la llibertat no és un grau més de comoditat. I és absurd esperar del monarca espanyol que es desprengui d’un territori que considera de la seva propietat.
Ara bé, despullat absolutament de cap intent d’esperança, sí que vull aprofitar l’avinentesa per posar en relleu el tracte mesquí que he trobat en les paraules del monarca. Mesquinesa tan alta com petites les escorrialles amb què ha pretès acontentar-nos. Quan vam sentir que ens regalava amb un “unitat no vol dir uniformitat” i que calia “respectar i defensar” les “altres” llengües no castellanes, molts ens vam preguntar què entenia ell per tot plegat. Sembla que ningú no ho ha sabut esbrinar, pel que he sentit. Doncs, jo humilment crec que ho va deixar clar i diàfan en el mateix discurset. Pels fets, que són més alliçonadors que les paraules. Tot el respecte i defensa que el nou rei està disposat a atorgar-nos va quedar condensat en una sola paraula dita en cada una de les llengües que deia voler defensar:“gràcies”. I gràcies, que ja en teniu prou! Per a mi, va ser un insult i per això en vull deixar constància, per res més.
Tertulians i comentaristes, si us plau, abandoneu aquest revestiment d’esperança que poseu en la vostra interpretació del discurs del nou rei. Sabeu perfectament què podem esperar d’Espanya, sabeu perfectament que mai cap promesa satisfarà les nostres aspiracions, sabeu perfectament que els problemes que arrosseguem des que estem a Espanya només tenen la solució definitiva amb la independència. Doncs, deixeu d’insuflar cap bri d’esperança en els comentaris al discurs del rei. Seria molt demanar que contenguéssiu la imaginació? Perquè es posar-hi fantasia afirmar que quan el rei blasma la uniformitat, obre les portes a un tracte just per a la nostra llengua o que, com s’ha arribat a dir, fa un advertiment al ministre Wert.
I siguem tots sensats quan aquest senyor ens vingui a fer les gràcies a Girona. Perquè en les farà. Potser, fins i tot, faci el discurs sencer en català. Aquí, aquí sí. Perquè el català és cosa que ha de quedar tancat a casa, per a ús familiar. Doncs no. Aquest tracte secundari no ens satisfà. Volem ser amos de la nostra llengua, utilitzar-la com a llengua d’estat i en total llibertat a les nostres escoles. Com volem decidir lliurement el nostre futur i poder tenir un paper de primer ordre en el concert de totes les nacions del món.