CAMINS D'INDEPENDÈNCIA

Narcís Llauger i Dalmau

La Via Catalana – No hi ha cap Batalla de l’Ebre

Sembla que s’hagi engegat la Batalla de l’Ebre dos. Quin patir per no poder emplenar tots els trams de la cadena humana de l’11-S! Com si per uns quants trams buits on la demografia no dóna per tant, la cadena no es pogués donar per feta i ben feta. Com si l’èxit o el ressò internacional depengués del fet de completar-la físicament fins al darrer metre. Ei, tranquil.litat i bons “pensaments”. Deixem els histerismes. Ja és prou i molt que s’hagi remogut tot el país per deixar les Terres de l’Ebre prou enllaçades. No hi fa res de res que quedin espais sense cobrir.

Però què diran els de Madrid? Serem la riota en portada de l’ABC!

Aquest és el tema! Però no dèiem que aquesta cadena humana era un clam d’independència dirigit al món? Doncs, deixem Madrid i dirigim la mirada a la premsa internacional, que no anirà a fixar-se en aquestes punyetes que tant ens preocupen. Ni que manquin alguns kilòmetres, donaran la Cadena per un èxit. I ja li donen ara que per això hi ha desplaçat uns 200 corresponsals. El món té seny!

I nosaltres sempre depenent de Madrid. Moralment sotmesos encara al “senyor que ens ha lligat des de tant temps al fang”, no sabem escapar-nos-en. No hi ha forma de deixar de buscar desesperadament la seva complaença, la seva admiració. En el fons encara esperem que sigui ell qui ens deslligui i ens deixi lliures. Il.lusos! Ens costa trobar la seguretat en nosaltres mateixos i necessitem l’elogi exterior. Però sobre tot del nostre enemic.  Esperpèntic! Totalment forasenyat! És evident que encara hem d’aprendre a pensar sobiranament.

Amics, una cosa ens ha de quedar clara: no guanyarem ni perdrem la independència per un tram buit més o un tram buit menys. La Via Catalana completa tampoc ens la portarà. O us ho heu cregut? L’efervescència d’aquests dies ens distorsiona la realitat i ens ho ha fet creure. Pitjor: desvia els esforços dels independentistes. Hi estem posant unes esperances forassenyades.  Atureu-vos un moment, penseu i veureu que aquesta és la pura veritat.

No hi ha cap Batalla de l’Ebre. La nostra batalla és la de la independència. Que no es fa a l’Ebre sinó al Parlament. Que no la fa la gent, la fan els polítics. No són els trams buits el que ens ha de preocupar, sinó pressionar prou els polítics perquè facin la seva feina i no traïcionin el país. 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

  1. Sí senyor. Com dèia l’irlandès Michael Collins, fins que mentalment no ens desconectem de Madrid no serem independents, mentres no fem les coses com si Espanya no existís no serem independents.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.