CAMINS D'INDEPENDÈNCIA

Narcís Llauger i Dalmau

Avui, tots socarrats! (Homenatge a Xàtiva)

He de confessar, ja d?entrada, la meva ignorància sobre els fets de Xàtiva durant la guerra de successió espanyola. De vegades el País Valencià queda més lluny del que marquen els mapes. Sort en tenim de Vilaweb! I gràcies al que allí s?hi explica, avui ens sentim tots socarrats i Xàtiva està en nosaltres aquest 19 de juny del 14. L?estultícia de la casa reial espanyola, que sembla buscar tota la simbologia que ens mortifica, ha permès que arribéssim a conèixer aquesta lliçó d?història ignorada i que avui Xàtiva estigués en els nostres cors. I en els portals de cada xarxa social.

La resistència de les vil·les valencianes i catalanes, fins a extrems no equiparables amb cap ciutat europea embardissada en guerres dinàstiques, palesa que amb el primer Borbó ens hi jugàvem molt més que una persona o una casa reial. El costum europeu era que després d?haver sofert una derrota a camp obert, la ciutat obria les portes i acceptava de moment la nova corona. Xàtiva va ser de les primeres a tancar-se i a enfrontar-se a fins al límit. Per què? Perquè amb el nou rei estava en joc molt més que un nom o una casa reial. Ens hi anava la pròpia manera de ser: o conservar el dret de sobirania o diluir-nos en una identitat aliena. Si admetíem aquell rei que s?imposava per la força, perdíem el dret a escollir-lo lliurament i a exigir-li que jurés les nostres constitucions. L?existència com a poble era el que ens hi jugàvem, el nostre lloc en la història i en la comunitat de nacions. Xàtiva, i tot el Regne de València, i el Principat de Catalunya n?érem conscients.  Ser o deixar de ser. La vida o la mort com a poble. Els castellans ens volien vassalls, només amb dret a obeir i sotmesos a les seves determinacions. Xativa, Cambrils, Manresa, Cardona, Barcelona no podien obrir les portes, havien de resistir. Per viure!

Vicent Partal en el seu editorial d’ahir ens obria els ulls a les formes simbòlicament perverses que ha escollit la monarquia espanyola per recordar-nos la nostra condició d?esclaus. Amb les seves paraules tanco aquest article.

?Conten que a Franco li van explicar que fóra convenient de no posar el nom de Felipe al fill de Juan Carlos. Perquè el nom del xiquet no el van triar els pares, sinó el dictador. I Franco va triar Felipe, és clar. On s’és vist que l’amo faça cas dels esclaus??

?Felipe inaugurarà demà el seu regnat fent coincidir la cerimònia amb el dia que el seu avantpassat del mateix nom va ordenar de cremar Xàtiva de cap a cap, del castell al pla. I canviar-ne el nom. Per San Felipe, precisament. Des de Xàtiva li han demanat que canvie la data. Però on s’és vist que l’amo faça cas dels esclaus??

?El coronaran i ell anirà vestit de militar, perquè tot quede clar i no hi haja marge de discussió. Qui mana, mana. I la veritat és que això no és gens normal. El rei dels Països Baixos no és el comandant suprem de l’exèrcit holandès. El rei de Suècia no és el comandant en cap de l’exèrcit suec. La reina de Dinamarca no és la comandant en cap de l’exèrcit danès… El d’Espanya sí, i no atendrà la demanda de vestir-se de civil, ni en ple segle XXI. Potser per a recordar-nos implícitament que si ell demà pot seure al tron és perquè el 1936 hi va haver una guerra, on de nou vam ser vençuts –esperem que ja per darrera vegada. ?

?A Xàtiva demà, per respondre-li, penjaran crespons negres als balcons i les finestres. Per Xàtiva. Però també per Manresa i Vila-real, per Quart de Poblet i Castellterçol, per Dénia i Calaceit, per Terrassa, Ares de Maestrat i les quaranta-tres ciutats cremades vilment per la tropa borbònica entre el 1707 i el 1714, ara fa tres-cents anys justs.?

?A Xàtiva penjaran crespons negres perquè fins i tot el malnom de la seua gent, ‘socarrats’, delata com és d’imprescindible aquell episodi que ara la casa reial tracta amb displicència, probablement dissimulada. Dissimulada perquè volen fer veure que no en saben res, però curiosament, o no, Xàtiva és una de les poques ciutats de l’estat espanyol on cap Borbó, cap ni un, no ha posat mai els peus. I ells saben per què.?

?Hi ha qui diu que a Felipe cal deixar-li temps. De moment, podem dir que demostra una sensibilitat nul·la només de començar el regnat. Si més no, podria haver-se canviat el nom, com va fer el seu pare, que havia de ser Juan i va acabar essent Juan Carlos. Però supose que un Borbó canvia de nom només per a no ofendre un altre Borbó –en aquest cas, son pare. Però mai per a congraciar-se amb els súbdits. On s’és vist que l’amo faça cas dels qui es pensa que són els seus esclaus…? »

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.