Generació...

vaig veure bricolatge emocional… un tros fent zapping…

…doncs sempre he tingut la intuïció, potser més la certesa, inclús des de molt jove que estava interessat per la ciència… que era el què em motivava, la curiositat de saber…
que una vegada morts, s’havia acabat.

Que de vida només en tenim una, que vivim moltes vivències en una sola vida, que la vida es ara, i ha deixat de preocupar-me el futur i que el que he fet m’ha portat més o menys satisfacció i que si estic satisfet del què faig, on som i amb qui comparteixo el present això… ja em fa feliç…

Que l’amor se sent, se sent amb la gent que tens connexió que t’importen,  i aquesta connexió la tens per sempre, en sentit d’eternitat… que hi ha persones que t’hi sents unit i llavors dius que t’enamores, que sentimentalment sents la necessitat d’unir-te en cos i ànima… i llavors sents plenitud. Però que això succeeix si no tens enganxes, addicció,  et sents lliure, que estimes i et sents lliure…  que la parella biològica no és una parella per sempre… que en pots tenir varies, inclús tenir varies relacions biològiques… però que tendim a ser lleials a una sola, perquè tenim afinitats, perquè no sentim la necessitat d’altres parelles i diem que som fidels… fins que n’hi ha una altre que ens atrau… som així… animals i ens dol deixar i que ens deixin de sentir… que s’acaba la màgia del aparellament… i tornem a cercar i trobar noves parelles… som així. Però ens dol…

Doncs la mort és només una qüestió biològica i l’amor és etern.  El sentiment d’estima, l’amor, si vols sempre ha sigut en nosaltres… és.

No se si m’explico bé.