Generació...

Publicat el 31 d'agost de 2010

Souad Massi – khalouni

Khalouni…
no sé que diu, però m’entra, la percebo…

khalouni = deixeu-me estar

Diga’m perquè ets aquí tot pensarós
Ets amb nosaltres o estàs entotsolar?
La gent deambulant pel mar i tu
t’enfonses lluny enllà

Ja es veu que tens el cor ple
Ja es veu que no tens res més a dir
Qui està acostumat a patir des de petit
tota la seva vida la seva flama cremarà

Deixeu-me estar, deixeu-me
deixeu que plori per la meva sort
deixeu-me estar, deixeu-me
deixeu que plori per la meva sort

Mira la gent com s’alegra
mira la gent com juga
mira el cel com n´és de clar
i el teu cel tot emboirat

Hi ha a qui la vida ha somrigut
i li ha donat sense comptar
Hi ha qui com tu plora
i pren paciència amb la seva sofrença.

extret del bloc baysara

(gràcies)



  1. …espai comú, identitat difosa compartida. Un llibre, malauradament sense traducció catalana, “Breviario mediterràneo” de Pedrag Matvejevic. Potser la cago, com sempre.

    Toni

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de sensacions i vivències per romanidemata | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent