Khalouni…
no sé que diu, però m’entra, la percebo…
khalouni = deixeu-me estar
Diga’m perquè ets aquí tot pensarós
Ets amb nosaltres o estàs entotsolar?
La gent deambulant pel mar i tu
t’enfonses lluny enllà
Ja es veu que tens el cor ple
Ja es veu que no tens res més a dir
Qui està acostumat a patir des de petit
tota la seva vida la seva flama cremarà
Deixeu-me estar, deixeu-me
deixeu que plori per la meva sort
deixeu-me estar, deixeu-me
deixeu que plori per la meva sort
Mira la gent com s’alegra
mira la gent com juga
mira el cel com n´és de clar
i el teu cel tot emboirat
Hi ha a qui la vida ha somrigut
i li ha donat sense comptar
Hi ha qui com tu plora
i pren paciència amb la seva sofrença.
extret del bloc baysara
(gràcies)
…espai comú, identitat difosa compartida. Un llibre, malauradament sense traducció catalana, “Breviario mediterràneo” de Pedrag Matvejevic. Potser la cago, com sempre.
Toni