…i per la del davant
…me la vaig trobar, i em va semblar que feia veure que no em veia…
Li vaig acaronar la galta, em va sortir així, li vaig acariciar el cabell, i li vaig dir; estàs més “gordita”, però m’agrades igualment, ja saps que m’agrades…
Em donava la sensació que s’havia descuidat, que se sentia abatuda, que s’hagués rendit, que ja no era lliure, que estava atrapada… no calia que em digués res… la seva mirada em deia que se sentia incomoda…
Vaig sentir quelcom de semblant quan ens varem veure per primera vegada, quan es va dirigir a mi, uns anys abans, vaig sentir tendresa i atracció, i tristesa en el seu esperit… em va arribar a l’ànima.
Li vaig preguntar per les vacances, em va dir que ja s’acabaven, li vaig preguntar si havia anat a algun lloc, pensava en el marroc, em va dir que no havia fet res, que s’havia arreglat les dents, va fer un somriure tímid i vaig baixar la mirada per veure-les, les tenia molt cuidades…
Em va preguntar si estava bé, li vaig contestar que ho procurava, sense pensar-ho…
Varem estar uns instants en silenci…
Vaig separar-me de on ella era, vaig fer un tomb per la sala, una mirada ràpida a les obres exposades…
Vaig tornar cap a ella observant un dibuix de gran format, un paisatge amb un personatge de protagonista, sol… li vaig deixar anar; aquest paio dibuixa molt bé… i li vaig fer un peto a cada galta, que ella em va tornar, li vaig agafar la ma i li vaig dir arreveure…
Vaig sortir de la sala no em vaig girar perquè sentia que em mirava… vaig enfilar el carrer, i em vaig sentir alleujat…