…el temps no té temps, un instant és una eternitat, és efímer, tens aquest instant, que és ara, que és els temps que s’encadena d’instants, de futurs que ja són ara.
I passa, o i tant! inexorablement i amb el pas del temps deixem les batalles, perdudes o guanyades, sentiments, sensacions i vivències que ja no tornaran.
I quan ja no hi siguem, els cossos dels amants continuaran fruint i amb ells continuarà la vida en espais, platges i sols lluents…
comentari meu al post de Onatges; A l’hora del fred