El best-seller del Tim Marshall sobre geopolítica, Prisoners of Geography, que he llegit recentment, no amaga les barbaritats relacionades amb el colonialisme de què són capaços els humans per obtenir poder. No obstant, les conclusions que l’acompanyen vénen a ser; Una: Els països més ambiciosos per obtenir poder a qualsevol preu són els més espavilats.
Al cor de les discrepàncies profundes en què l’independentisme s’ha entrebancat, hi ha un conflicte de valors. Quan el vent bufa a favor, quan no hi ha conflicte entre la dignitat, els anhels i l’apoderament, quan és temps d’abundància… és fàcil que tothom es mostri generós, amable, digne d’un mateix, respectuós amb els altres. És
Ens mirem amb una barreja d’admiració, curiositat i esgarrifança els qui són capaços de donar la vida pel seu país, drets i llibertats. Nosaltres no som així. Tenim una perspectiva de la vida que ens ho impedeix. Per dir-ho d’una altra manera: tenim present que vivim en un planeta que s’està desplaçant al voltant del
Els publicistes saben que, per fomentar el consum, la competència és bona. Tant és així que hi ha productes que es llencen al mercat amb la sola intenció de ser competidors d’un altre producte i així estimular-ne la venda. Està comprovat que una màquina expenedora de Pepsi-Cola al costat d’una de Coca-Cola fa que la
L’efecte més immediat d’una situació sostinguda de maltractament és la lesió de l’auto estima que es tradueix en una falta de confiança en un mateix. No només es perd el control intern, és a dir, la sensació de tenir la clau del teu destí, sinó que s’arriba a pensar que no se n’és mereixedor: ‘No
Hi ha una por ‘bona’ perquè és útil. És la que ens fa segregar adrenalina per ajudar-nos a fugir o a lluitar en moments de perill real. Es manifesta en el moment precís en què és necessària. Hi ha una por equivocada, infundada, magnificada, utilitzada per alguns per manipular a favor seu i en perjudici
L’Estat espanyol es vanta de ser molt fort; però demostra ser molt insegur si només pot retenir Catalunya fent us de la violència. L’Estat espanyol defuig parlar sobre el dret d’autodeterminació amb Catalunya perquè això el fa sentir vulnerable; però esquivar un conflicte mai no ha ajudat a resoldre’l. L’Estat espanyol històricament ha utilitzat el
Tal i com jo ho veig, no ho és, perquè altera el resultat emès per votació. És un mecanisme dissenyat perquè hi hagi més dones que homes, ja que primer es posen per ordre les 40 dones més votades, i després la resta de persones més votades. El perquè ‘es vol fomentar una majoria de
Hi havia una vegada una gent que tenia un somni. Això els unia, els apoderava, i els feia veure la vida lluminosa, perquè no hi ha res que doni més esplendor a la vida que compartir un somni. Els del regne del costat -una gent molt ufana i molt superba- tenien molta enveja de la
Em pregunto si la feina dels nostres representants al Parlament és tan aclaparadora que no els queda temps per posar-se al dia llegint les veus capdavanteres, les que ens marquen camins, idees com aquestes que he recollit en uns apunts publicats en aquest mateix bloc APUNTS PER AVANÇAR – i moltes altres. Dediquen temps a
El moviment independentista a Catalunya és democràtic abans que independentista. És a dir, no contempla cap altra manera d’assolir la independència que no sigui per mitjans democràtics. És senzill: la democràcia va al davant i la independència n’ha de ser una conseqüència. En canvi, per a l’Estat espanyol la unitat de l’estat està per sobre
He llegit i escoltat persones de qui puc aprendre en relació al nostre procés d’independència i m’he fet aquests apunts que he interioritzat.✓ M’agradaria saber si els compartiu. APUNTS PER AVANÇAR – Ja vam decidir que volem ser independents. Ara som a la fase de fer la independència efectiva considerant totes les vies democràtiques possibles
Si jo m’hagués passat més de tres anys a la presó, en sortir hauria volgut fer com en Jordi Turull: travessar el país de nord a sud tot caminant amb la gent que m’hi volgués acompanyar, parlar-hi distesament, trepitjar la terra, respirar l’olor del paisatge que entra pels ulls, per les orelles i per la
El nostre sistema operatiu està col·lapsat, ens cal un ‘reset’ és a dir, la posada en condicions inicial del sistema. Però al meu voltant tothom insisteix en continuar obrint més i més carpetes. Al principi hi havia una sola carpeta: independència Amb el temps, s’han anat obrint noves carpetes, i subcarpetes replenes de documents: Presos
Què hauria passat si no haguéssim acatat el 155? I si els funcionaris i els càrrecs de confiança que els consellers legítims empresonats havien ells mateixos nomenat haguessin optat per negar-se a obeir les ordres dels suplantadors? Què hauria passat si no haguéssim acceptat les eleccions imposades? Com hauria estat si una vegada haver guanyat