Espores al vent

Hi havia una vegada una gent que tenia un somni. Això els unia, els apoderava, i els feia veure la vida lluminosa, perquè no hi ha res que doni més esplendor a la vida que compartir un somni.

Els del regne del costat -una gent molt ufana i molt superba- tenien molta enveja de la sort d’aquella gent tan rica i plena.  Els feia malícia de veure’ls tan irreductibles, de tan determinats com estaven  a aconseguir el seu objectiu.

Així és que, els d’aquell regne veí -pervers i cruel- es van proposar robar-los el somni, per la qual cosa van contractar uns lladres de somnis pro-fes-si-o-nals!

Els lladres de somnis són una mena de vampirs que, si t’adorms, nyac! et mosseguen!

Primer t’injecten un verí fet de por, de cinisme i d’amenaces que es va escampant per tot el cos i et va fent sentir sol, trist, poca cosa… Un cop et tenen ben afeblit i dissipat pel desànim: frlic! et xuclen el somni, i ja mai més podràs sentir-te unit, ni alegre, ni combatiu.

Però vet-ho aquí, que l’anhel d’aquella gent era tan consistent , que actuava com una mena d’ antídot contra aquell verí.

Aquells lladres de somnis, aquells vampirs -que de vegades es presentaven en forma de tertulià, de polític o fins i tot de persona ‘guai’- aquells lladres no podien actuar si no trobaven la persona adormida o un xic despistada. Si la persona restava ben desperta i seguia ‘haciendo cosas’, com deien ells, o feinejant amb allò que cadascú sabia fer millor per aconseguir la fita que perseguien, el seu verí era innocu. Per això tampoc no els feia cap efecte si els trobaven en grups, lluitant a la una als carrers i a les places.

Tota aquella gent a peu de carrer era una veritable creu per als vampirs ! Tant fa si era gent de la que es compra la samarreta de l’Assemblea o de la que no se la compra. Tant fa si era gent de formes moderades o d’aire més eixelebrat, si estaven tranquil·les o més exaltades. Perquè no hi ha res que desinfli més un lladregot de somnis, i el deixi amb un pam de nas, que trobar-se amb una multitud serenament, alegrament o ‘enfadadament’ combativa.

(El final l’hem d’escriure entre tots)