Hi havia una vegada una gent que tenia un somni. Això els unia, els apoderava, i els feia veure la vida lluminosa, perquè no hi ha res que doni més esplendor a la vida que compartir un somni. Els del regne del costat -una gent molt ufana i molt superba- tenien molta enveja de la
Em pregunto si la feina dels nostres representants al Parlament és tan aclaparadora que no els queda temps per posar-se al dia llegint les veus capdavanteres, les que ens marquen camins, idees com aquestes que he recollit en uns apunts publicats en aquest mateix bloc APUNTS PER AVANÇAR – i moltes altres. Dediquen temps a
CATALAN POLITICS IN A FEW WORDS The independence movement in Catalonia is, above all, democratic, and this takes precedence over it pro-independence leanings. In other words, it does not envisage any other way of achieving independence other than by democratic means. It is simple: democracy comes first, and independence must be a consequence of that.
El moviment independentista a Catalunya és democràtic abans que independentista. És a dir, no contempla cap altra manera d’assolir la independència que no sigui per mitjans democràtics. És senzill: la democràcia va al davant i la independència n’ha de ser una conseqüència. En canvi, per a l’Estat espanyol la unitat de l’estat està per sobre
He llegit i escoltat persones de qui puc aprendre en relació al nostre procés d’independència i m’he fet aquests apunts que he interioritzat.✓ M’agradaria saber si els compartiu. APUNTS PER AVANÇAR – Ja vam decidir que volem ser independents. Ara som a la fase de fer la independència efectiva considerant totes les vies democràtiques possibles
Si jo m’hagués passat més de tres anys a la presó, en sortir hauria volgut fer com en Jordi Turull: travessar el país de nord a sud tot caminant amb la gent que m’hi volgués acompanyar, parlar-hi distesament, trepitjar la terra, respirar l’olor del paisatge que entra pels ulls, per les orelles i per la
El nostre sistema operatiu està col·lapsat, ens cal un ‘reset’ és a dir, la posada en condicions inicial del sistema. Però al meu voltant tothom insisteix en continuar obrint més i més carpetes. Al principi hi havia una sola carpeta: independència Amb el temps, s’han anat obrint noves carpetes, i subcarpetes replenes de documents: Presos
Què hauria passat si no haguéssim acatat el 155? I si els funcionaris i els càrrecs de confiança que els consellers legítims empresonats havien ells mateixos nomenat haguessin optat per negar-se a obeir les ordres dels suplantadors? Què hauria passat si no haguéssim acceptat les eleccions imposades? Com hauria estat si una vegada haver guanyat
Llegeixo la primera part del full de ruta, la que fa una diagnosi de la situació política: olen! anem bé! Quan arribo a la part propositiva, em desinflo. M’adono de la seva llangor, de les contradiccions, de la manca d’idees per establir un camí clar cap a la independència. La repressió de l’estat ha anat
Una de les raons per les quals no ens sentim apoderats com la tardor de 2017 és perquè ens han estat fent llum de gas per fer-nos dubtar de la nostra pròpia percepció i memòria. Per no parar bojos hem hagut d’apagar la tele, que abans era la nostra, i vacunar-nos contra la metzina que,
Enfilem carretera de Rellinars amunt i de sobte veiem que el nostre carril està tallat uns metres per sota del carrer Transversal. Uns cons carbassa barren el pas. Ens aturem. No acabem d’entendre la situació, potser estan fent obres? Fa tota la impressió que s’ha disposat que només hi hagi un dels dos carrils habilitats.
ANEM FLUIXOS D’INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL Un jutge que és vulnerable a la pressió dels seus superiors per tombar un tercer grau als presos polítics, també ho deu ser a la pressió que pugui venir d’altres bandes, per exemple, nosaltres. Però sembla que hem renunciat a fer pressió. Ho hem deixat de fer perquè som víctimes de
Quan es té la intenció d’adoptar o d’acollir, la família sol·licitant ha d’obtenir un certificat d’idoneïtat que implica uns estàndards satisfactoris en el nivell de convivència i de respecte entre els seus membres . Per això no entenc que alguns partits posin tantes energies en eixamplar, diuen, la família independentista descuidant i menystenint alguns membres
– El partit més transversal: el que té com a candidats ex convergents, ex d’ERC, ex PSC, ex Iniciativa, ex de tots, perquè és inclusiu i vol guanyar la independència. També el que ha aconseguit més adhesions d’altres partits que comparteixen el seu objectiu. – El que aposta per no evadir la confrontació que ens
Benvolguda Laura Borràs, Com que estic convençuda que un dels grans actius que tenim al país ets tu, et voldria demanar que facis tot el que puguis per mantenir-te com ets. Ei, que no és tan fàcil com sembla! No tothom arriba a la política de la manera que tu hi has arribat: amb il·lusió