Em pregunto si la feina dels nostres representants al Parlament és tan aclaparadora que no els queda temps per posar-se al dia llegint les veus capdavanteres, les que ens marquen camins, idees com aquestes que he recollit en uns apunts publicats en aquest mateix bloc APUNTS PER AVANÇAR – i moltes altres. Dediquen temps a
Què hauria passat si no haguéssim acatat el 155? I si els funcionaris i els càrrecs de confiança que els consellers legítims empresonats havien ells mateixos nomenat haguessin optat per negar-se a obeir les ordres dels suplantadors? Què hauria passat si no haguéssim acceptat les eleccions imposades? Com hauria estat si una vegada haver guanyat
Llegeixo la primera part del full de ruta, la que fa una diagnosi de la situació política: olen! anem bé! Quan arribo a la part propositiva, em desinflo. M’adono de la seva llangor, de les contradiccions, de la manca d’idees per establir un camí clar cap a la independència. La repressió de l’estat ha anat
ANEM FLUIXOS D’INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL Un jutge que és vulnerable a la pressió dels seus superiors per tombar un tercer grau als presos polítics, també ho deu ser a la pressió que pugui venir d’altres bandes, per exemple, nosaltres. Però sembla que hem renunciat a fer pressió. Ho hem deixat de fer perquè som víctimes de
Quan es té la intenció d’adoptar o d’acollir, la família sol·licitant ha d’obtenir un certificat d’idoneïtat que implica uns estàndards satisfactoris en el nivell de convivència i de respecte entre els seus membres . Per això no entenc que alguns partits posin tantes energies en eixamplar, diuen, la família independentista descuidant i menystenint alguns membres
Havent vist el ‘debat’ entre els candidats (de tot n’hi diuen debat) i sabent que cada oient vota segons s’emmiralla en un to i una manera de parlar i de fer, esgarrifa que algú es pugui sentir representat pel feixisme. Tractar el feixisme com si fos una opció política més per a mi és un
Hi ha una part important de la societat catalana que pateix desànim, tristesa, ràbia, culpa, baixa autoestima. No tothom és conscient que aquestes emocions, derivades del maltractament i la injustícia, poden condicionar la percepció que tenim de nosaltres mateixos i de la realitat que ens envolta. Entendre quina és la situació pot ser el primer
Escric per endreçar-me. Ho faig al bloc per compartir, per escampar pensaments i vivències que poden casualment harmonitzar amb d’altres, talment com espores al vent.