El nostre sistema operatiu està col·lapsat, ens cal un ‘reset’ és a dir, la posada en condicions inicial del sistema. Però al meu voltant tothom insisteix en continuar obrint més i més carpetes.
Al principi hi havia una sola carpeta: independència
Amb el temps, s’han anat obrint noves carpetes, i subcarpetes replenes de documents:
Presos polítics: llaços grocs, cants per la llibertat, presència a les presons, sopars grocs, amnistia…
Mobilitzacions: mogudes reivindicatives, festives, de protesta, de rebuig, de suport, per defensar el nostre propi vot, Tsunami Democràtic…
Anem fent: Debat Constituent, Consells locals per la República, promoció d’accions individuals, Assemblees territorials…
Tot això sota una implacable imposició de la ‘normalitat’ a través del relat mentider martellejat pels mitjans de comunicació que abans teníem per nostres, i de les inèrcies del sistema: eleccions, col·laboracions amb l’estat, i la conseqüent disgregació de la diagnosi compartida que tant ens havia cohesionat.
El nostre sistema operatiu està col·lapsat, ens cal un ‘reset’ és a dir, la posada en condicions inicial del sistema, però al meu voltant tothom insisteix en continuar obrint més i més carpetes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!