Espores al vent

Em pregunto si la feina dels nostres representants al Parlament és tan aclaparadora que no els queda temps per posar-se al dia llegint les veus capdavanteres, les que ens marquen camins, idees com aquestes que he recollit en uns apunts publicats en aquest mateix bloc

APUNTS PER AVANÇAR

– i moltes altres. Dediquen temps a llegir? Són permeables a les reflexions de persones intel·ligents que ens posen al dia i ens ajuden a anar més enllà?

Si la resposta és ‘no’ és molt greu, perquè voldria dir que tenim representants o molt incompetents, o bé tan desfasats que nosaltres estaríem més al  dia que ells, que són els professionals. Si la resposta és ‘sí’ aleshores per què diuen les bestieses que diuen? per què ens intenten confondre distorsionant el significat de les paraules? per què parlen de ‘diàleg’ per referir-se al monòleg del poder? per què parlen de ‘guanyar temps’ quan és tan evident que ens el fan perdre? per què apel·len al ‘realisme’ per no admetre que no s’hi veuen amb cor? per què s’inventen tota mena d’excuses per no avançar? per què s’escarrassen a fer-nos creure que les realitats que hem experimentat eren un miratge? per què ens tracten com criatures a qui es pot fàcilment dissuadir?

L’única resposta que se m’acut és, o bé que s’han tornat tan conservadors que se’ls escapa, o bé que estan inhibits per la repressió. Per què si no haurien de comportar-se com pares carques d’aquells que miren d’impedir que els fills…? En tots dos casos esdevenen inútils a la nostra causa. El moviment independentista va néixer per canviar les coses, no per acomodar-se al context que ha imposat la repressió. Ells sembla que s’hi volen quedar  ben repapats. Aleshores esdevenen un trasto atrotinat, d’aquells que tan sols fan nosa.