Espores al vent

El moviment independentista a Catalunya és democràtic abans que independentista. És a dir, no contempla cap altra manera d’assolir la independència que no sigui per mitjans democràtics. És senzill: la democràcia va al davant i  la independència n’ha de ser una conseqüència.

En canvi, per a l’Estat espanyol la unitat de l’estat està per sobre de tot, també de la democràcia i, com ha demostrat, està disposat a imposar-se amb violència, si cal vulnerant els drets establerts a la seva pròpia constitució per tal d’aturar i destruir qualsevol oponent polític que pogués fer trontollar el poder econòmic, judicial, militar que continua en mans dels que ja manaven durant el règim franquista. Són els mateixos que a dia d’avui apuntalen la monarquia instaurada pel propi dictador Franco i que veten qualsevol investigació que pogués deixar al descobert la corrupció d’aquests poders. Un gens imparcial sistema judicial i policial ha donat ales a l’extrema dreta, que campa al seu aire amb total impunitat.

L’1 d’octubre de 2017 el govern de Catalunya va convocar un referèndum vinculant on tothom podia votar i respondre amb un ‘sí’, ‘no’ o vot en blanc a la pregunta: ‘Vol que Catalunya esdevingui un estat independent en forma de república?’. Va guanyar el ‘sí’ pel 90% amb una participació del 43% malgrat la crida al boicot de les forces unionistes i la violència de la policia espanyola. El resultat encara no s’ha pogut aplicar malgrat que, a dia d’avui, hi ha una majoria independentista al Parlament gràcies al 52% dels vots.

Moltes institucions que vetllen per salvaguardar els drets humans han denunciat els abusos i la vulneració de drets de l’Estat espanyol i que l’Estat intenta maquillar insistint que és ‘una democràcia plena’. Volen transmetre a la comunitat internacional la falsa idea que ‘el problema català ja està resolt’. La independència de Catalunya és un problema? O és una oportunitat per a la democratització d’Espanya? I el conflicte està resolt? Què en pensen els catalans? El conflicte no estarà mai resolt mentre s’intenti esborrar per la força i sense permetre que els catalans marquin el seu propi camí.

A Europa, L’Estat espanyol fa valer els drets que té com a membre però esquivant-ne els compromisos, cosa que acaba repercutint en la credibilitat de la mateixa UE i afeblint-la davant de la comunitat internacional.

Al final, per entendre-ho d’una manera senzilla: Espanya és l’únic estat de la UE on el feixisme va guanyar la guerra.