L’Estat espanyol es vanta de ser molt fort; però demostra ser molt insegur si només pot retenir Catalunya fent us de la violència.
L’Estat espanyol defuig parlar sobre el dret d’autodeterminació amb Catalunya perquè això el fa sentir vulnerable; però esquivar un conflicte mai no ha ajudat a resoldre’l.
L’Estat espanyol històricament ha utilitzat el saqueig i l’endeutament per satisfer els seus deliris de grandesa; mentre Catalunya es refia del seu propi esforç.
L’Estat espanyol menteix, persegueix judicialment els adversaris i fa trampes, pensant que quan el joc brut surti a la llum, la partida ja estarà guanyada, la situació haurà canviat i la destrossa serà irreparable; però tan sols aconsegueix embrutar la seva reputació, mentre Catalunya persisteix.
L’Estat espanyol condemna hipòcritament en d’altres indrets del món les actituds totalitàries i els abusos que ell practica.
L’Estat espanyol fa el seu propi relat dels esdeveniments, que cada vegada menys gent es creu.
L’Estat espanyol és incapaç de passar comptes amb la seva història; perquè no té voluntat d’esmenar-la.
L’Estat espanyol busca degradar l’auto imatge de Catalunya; calcula que negant-li els drets històrics obtindrà poder.
L’Estat espanyol recorre al xantatge per obtenir els favors de les potències ‘amigues’, així doncs cada vegada deu més favors.
L’Estat espanyol titlla els independentistes catalans de criminals per tal de deshumanitzar-los; però la via democràtica és l’única que l’independentisme català s’ha plantejat i es planteja.
L’Estat espanyol s’esforça en amagar els anhels de llibertat dels catalans; però el riu que flueix subterrani tard o d’hora acabarà sorgint com una bellíssima cascada.
L’Estat espanyol té voluntat d’instal·lar en l’imaginari col·lectiu que Catalunya és un problema; però els catalans sabem que som la solució democràtica que necessita el mon.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!