Si comparem el mapa polític de la Catalunya d’ara amb el de fa cinc anys, algun observador aliè no entendria res. Allò que molts veien com un impossible (canvis consistents dins del conjunt de forces), que calculaven dos escons amunt o avall s’han quedat sense feina. La sacsejada és impressionant. Si ens fixem en l’enquesta
És una lluita que duc a dins; fa mesos que intento treure’m la careta i no en sóc capaç. Els qui gaudim amb l’escriptura som així: una mica rars, excèntrics, reservats, temorosos de mostrar els nostres sentiments i preferim llançar-nos a la piscina del full en blanc i omplir-lo de significat aparent que no pas
A l’espera dels resultats de participació, avui m’agradarà fer una valoració del que hem viscut fins ara. Però més d’un 12 per cent de participació a les dues del migdia és ja un èxit aclaparador. Tenint en compte el pes de les ciutats i viles d’aquesta tercera tongada de consultes. Aquesta setmana es presenta molt
Per un post, no parlaré de la misèria política del socialisme català (capaç de permetre que s’insulti la directora de la televisió pública catalana amb tota impunitat), ni de l’amenaça de la MAT, que ens MATarà els somnis (que tots sabem que flueixen a fosques). No, avui parlaré de tu que és parlar de mi.
Benvolgut President: Em permeto enviar-vos una carta que faig pública en el meu bloc (és a dir, no passarà a la història; estigueu tranquil). En primer lloc, voldria felicitar-vos per la vostra tasca al capdavant del Barça. La gestió del club, en línies generals, ha estat impecable. La gestió econòmica, de màrqueting, la
Que Ernest Maragall és un dels darrers polítics de l’antiga escola és un fet irrefutable; que representa una de les darreres veus independents de la política nacional, n’és un altre. Cada vegada més, les veus independents han de cercar espais d’expressió propis, allunyats de l’estela dels partits i de tots els ressorts del poder associats
Que el 13-D ha estat un èxit clamorós, poca gent ho pot refutar amb arguments prou polits i endreçats; que les baralles posteriors són un fet totalment intranscendent pel devenir del moviment, penso que també és just d’expressar-se. Altra cosa són els intents dels polítics oficials de partits tradicionals d’intentar menysvalorar, menystenir, menysprear, humiliar i
Que el procés s’ha iniciat, quasi bé ningú no en dubta. Que el referèndum d’Arenys de Munt ha estat la culminació d’una de les fases prèvies d’aquest procés i, a la vegada, el preludi del que ha de venir, també. Fa un parell d’anys (i crec que fins fa un parell de mesos), molts articulistes,
Deia Salvador Espriu, allà pels anys quaranta: “A la vora del mar. Tenia una casa, el meu somni, a la vora del mar. Alta proa. Per lliures camins d’aigua, l’esvelta barca que jo manava. Els ulls sabientot el repòs i l’ordred’una petita pàtria.” La foscor i el terror del règim dictatorial
Acabo de publicar a la web d’El Periódico un relat en motiu del Concurs de relats que hi fan. Us l’ofereixo amb els meus millors desitjos per aquest 2009 que acabem d’encetar. LA TAULA La taula, parada amb les tovalles de lli que desprenen l’escalfor d’un planxat recent, les copes de vi i de cava
Només cal que miris els titulars d’avui al diari; o de demà; o de dilluns que ve… O de fa trenta anys enrere… En un exercici d’hemeroteca vanguardiana he cercat “finançament autonòmic”, des de l’any 1977 al 1980. I he elegit una de les 1370 pàgines trobades (la que il·lustra aquest post, del 9 d’agost
Siset, que no veus l’Espanya a on estem tots lligats? Si no podem desfer-nos-en mai no podrem caminar! Prossegueixo amb la meva devoció cap al cantautor de Verges, aquest cop per intentar convèncer als qui em llegeixin de dues o tres idees claus que penso són importants en aquests propers mesos. La primera: tots
Sense que ens coneguem personalment, permet-me que et titlli d’amic. Els blocs de Vilaweb, la XBS i el mateix objectiu de país ens uneix en espais i complicitats que, potser mai podrem arribar a compartir amb d’altres persones que saludem mútuament tot sovint. Vivim temps convulsos per a la política nacional. Hi ha una confusió
Escolta com les gotes d’aigua s’escolen per entre els finestrals i inunden les minses escletxes de les rajoles de la teva balconada. Potser tens la sort de viure fora ciutat i puguis contemplar la tènue cortina líquida que s’exhibeix davant teu i omple els marges de renovada vida. Si ets capaç d’escoltar la pluja, de
Recupero un article que es va quedar al calaix, ara fa uns quants mesos. Però que, a cada minut que passa (pels qui comptin en minuts) esdevé més i més actual; no pas per la meva perícia, no; sinó per la poca traça dels nostres governants. Tot i que el mot potser no està de moda,