L’internauta que somiava el passat

Bloc personal d'Esteve Canet

18 de setembre de 2009
0 comentaris

De la rierada d’Arenys i la seva expressió política futura

Que el procés s’ha iniciat, quasi bé ningú no en dubta. Que el referèndum d’Arenys de Munt ha estat la culminació d’una de les fases prèvies d’aquest procés i, a la vegada, el preludi del que ha de venir, també. Fa un parell d’anys (i crec que fins fa un parell de mesos), molts articulistes, polítics, estudiosos i ciutadania en general no creien que l’independentisme arribés a disposar de veu pròpia en el panorama polític, social i dels mitjans de comunicació en general.

                       

Ara això s’ha desbordat i els ha desbordat. La força emergent d’aquest sobiranisme jove, ple d’empenta, amarat d’arrel democràtica i defensor de la identitat i cultura catalanes amb respecte a tot i a tothom (ho dic perquè ho penso però també ho deixo per escrit per a què a ningú, absolutament a ningú no se li oblidi; bé sigui per temperament, per accions esporàdiques, per expressions verbals… –és molt important no donar arguments a la caverna i als qui l’alimenten i la mostren; ja m’enteneu), necessita de manera urgent tenir veu i expressió. Bé. Però anem en compte!

 

 

 

No jutjaré en aquest post el reguitzell de consultes que es preveuen arreu del país però sí vull deixar constància que la jornada rodona d’Arenys de Munt difícilment es tornarà a reproduir: per resultat, per organització, per suport ciutadà i per l’ajuda inestimable de la “formosa” justícia hispana que, si em deixeu, es trobava ben representada per la gran representació a mitja jornada de la Falange Auténtica. A partir d’ara, per ells això ja no serà cap broma i qualsevol nova expressió de voluntat popular intentarà ser evitada i eliminada als més alts nivells de l’Estat. Crec que també ara tots i totes m’enteneu.

 

Del que volia parlar és de la següent fase del procés que, a banda de futurs referèndums, té davant seu possiblement el major dels reptes: la expressió política al més alt nivell a Catalunya que és aconseguir el màxim d’escons al Parlament nacional (a banda, si m’ho permeten, dels partits actualment representats).

Llegeixo amb avidesa tot allò que apareix al mitjans i, molt especialment, als blocs de Vilaweb. Es parla de transversalitat, d’apartidisme, de reagrupaments i de Laporta… Tot em sembla molt bé però sota el meu parer, voldria dir-vos que:

                    

         el sistema de partits polítics catalans es troba a punt d’esclatar en mil bocins (si es fan les coses ben fetes). La tradicional divisió parlamentària catalana es veurà trasbalsada per la irrupció (amb més o menys força; amb tres o quinze o setze escons) per una força diferent, transversal i radicalment democràtica.

         Però, si us hi fixeu bé, cal realment un partit d’ideologia nova al Parlament? Disposem d’Unió Democràtica (dreta liberal i tradicional), Convergència Democràtica (centre dreta amb tocs social-demòcrates ), Esquerra Republicana (centre esquerra plena de matisos); Iniciativa (esquerra  tradicional, amb ecologistes i rampells ecopijos) i, en un futur, les CUP (nova esquerra radical). Ens faltaria una extrema dreta que, en aquest país ara representen Ciudadanos i la Plataforma d’Anglada i que ja m’està bé per la seva ineficàcia. Hi manca, és evident, si no comptem al Partit Socialista Obrer Espanyol de Catalunya, una social democràcia  ben definida i que ara ocupen certs sectors (cada vegada més influents) de CDC, del PSC i, en menor mesura, d’ERC.  Feta aquesta anàlisi, creieu que un nou partit ajudaria a clarificar aquest panorama i podria aportar noves al sistema de partits catalans? Sincerament, crec que no. Les mancances que tots ells pateixen són d’un altre tipus: en la definició del seu horitzó nacional i en la col·laboració quasi bé malaltissa amb l’establishment actual, no només català sinó espanyol i europeu. Els hi és impossible canviar perquè estan lligats de mans i de cames; tots ells, sense exclusions.

         La única eina que pot trencar aquest mosaic tan aparentment cohesionat és una plataforma d’electors independent i unipersonal que tingui com a objectius dues prioritats essencials: l’exigència de convocar un referèndum nacional i la radicalitat democràtica.

 

La ideologia d’aquesta plataforma ha de ser híbrida i ha d’oferir als seus representants parlamentaris llibertat de vot en tots aquells assumptes que calgui legislar des d’un prisma indubtablement de les idees. L’exigència de radicalitat democràtica hauria d’estar al mateix nivell que l’horitzó nacional; és a dir, cal lluitar amb la mateixa empenta per la celebració d’un referèndum vinculant  que per poder celebrar, quan abans millor, eleccions amb llistes obertes i un canvi en el sistema de finançament dels partits. Fins i  tot, m’atreviria a dir que la Plataforma pot obviar el fet de declarar-se sobiranista… 

 

Crec molt important que considereu aquestes qüestions prèvies alhora de donar expressió política a la rierada d’Arenys. En seguirem parlant

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!