Que el 13-D ha estat un èxit clamorós, poca gent ho pot refutar amb arguments prou polits i endreçats; que les baralles posteriors són un fet totalment intranscendent pel devenir del moviment, penso que també és just d’expressar-se. Altra cosa són els intents dels polítics oficials de partits tradicionals d’intentar menysvalorar, menystenir, menysprear, humiliar i fer patent a la gent que els referèndums són qüestió de quatre eixelebrats i radicals.
Quan més procurin menystenir-los, més bé ho tindrem i més camp hi haurà per recórrer.
Ja fa temps que el catalanisme polític va deixar d’existir; ja fa temps que la centralitat va sent ocupada de manera inapel·lable pel sobiranisme emergent, que tot ho amara i res ni ningú no ha de deixar indiferent. És la única solució política pel nostre país. Però també, i aquesta és feina pels propers anys, és la única solució als problemes econòmics, socials, ambientals, culturals, científics, d’ensenyament, de salut, de ciutadania, d’immigració, de l’aigua, de la indústria, de les joguines i de la porra del Madrid – Barça del proper any.
En tot inici d’un procés s’hi troben un batibull de realitats diferents, en aparença enfrontades i sempre disposades a liderar un nou projecte. Per posar-ne un exemple d’un partit tradicional d’ara, a l’any 1931, la fundació d’ERC va fer confluir en una mateixa assemblea a Estat Català, Partit Republicà, grup L’opinió i altres associacions de caire local i comarcal.
O potser seria bo de recordar els anys previs i posteriors a la mort del dictador feixista, Franco, quan la confluència d’interessos va ser continua entre diverses formacions catalanes.
És evident que les properes eleccions al Parlament nacional, provocaran un petit terrabastall polític a casa nostra. Però res no serà comparable al què, en els propers quatre anys, ens espera. Com que els polítics d’avui viuen de la immediatesa i de la falta de previsió de tot tipus, són incapaços d’imaginar la nostra societat d’aquí a quatre anys. I durant els propers quatre anys, el moviment sobiranista anirà ocupant tots els àmbits de discussió de l’espectre polític fins a ocupar, de manera natural, l’espai central dels objectius polítics de Catalunya. No desitjaria de cap manera la governabilitat del país pels propers quatre anys. Entenent-la com l’entenen els partits tradicionals i conservadors, merament catalanistes de PSC. CIU, ERC i IC. Perquè avui en dia dir-se catalanista i no ser sobiranista ve a ser com ser socialista o comunista a principis del segle XX i no creure en la lluita de classes.
Estigueu tranquils i tranquil·les !!!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!