L’internauta que somiava el passat

Bloc personal d'Esteve Canet

28 d'abril de 2008
0 comentaris

Les dues revolucions

Recupero un article que es va quedar al calaix, ara fa uns quants mesos. Però que, a cada minut que passa (pels qui comptin en minuts) esdevé més i més actual; no pas per la meva perícia, no; sinó per la poca traça dels nostres governants.

 

 


Tot i que el mot potser no està de moda, és evident que el procés sobiranista al Principat de Catalunya (i a la resta de Països Catalans) ha de dur incorporats inapel·lablement  uns continguts de caire revolucionari. La mateixa idea de separar-se d’Espanya és ja una revolució que sacsejarà Europa i bona part d’Occident i farà replantejar moltes de les polítiques que avui s’apliquen de manera quasi diria que soporífica pels governs de torn.

 

Realment, no em considero cap expert en Teoria Política ni aspiro a liderar cap moviment que trenqui amb l’establishment socio-polític actual. Però és d’una evidència que clama al cel que la “revolució” catalana només pot anar acompanyada d’una segona revolució, d’un segon àmbit d’actuació; paral·lel en el temps, transversal en els seus efectes.

 

La segona revolució de la que us vull parlar és la democràtica, la participativa, l’institucional, promoguda majoritàriament per la societat civil i que tindrà (o hauria de tenir) uns promotors, uns padrins d’elevada categoria intel·lectual, d’honesta carrera professional i, en el nostre cas, d’indiscutible trajectòria catalanista i democràtica.

 

Perquè, fixeu-vos-hi bé:


– Existeix algun partit polític que s’hagi sentit abocat a tenir en compte les altíssimes abstencions de les darreres eleccions?
– Heu sentit algun líder polític que expressi que la seva primera preocupació és l’electorat que no vota (i que ja ha esdevingut majoritari, si més no, en el pentagrama partitocràtic català)?
 Els partits d’obediència nacional catalana, pensen fer alguna cosa per motivar la cada vegada més escassa mobilització d’una part important dels seus votants?
 

 

La resposta a tots els requeriments és la mateixa: no!

 

Si volem que Catalunya camini cap a un estat propi hauríem d’anar pensant en modular una resposta, pràctica i teòrica, als reptes que com a país tenim al damunt. En aquest sentit, molts i moltes es poden preguntar de quines eines disposem ara en aquests moments. Durant una colla de mesos, vaig pensar que el Cercle d’Estudis Sobiranistes podia esdevenir (amb l’ajut de la Plataforma pel Dret de Decidir –PDD-) el gran Constructor  d’una via sòlida i nítida cap a la independència. Ara, sincerament, i deixant a banda els articles setmanals i les intervencions de l’Alfons López Tena, començo a dubtar-ne. Però tot i així realitzaré un acte de fe i proposaré a aquesta entitat una sèrie d’idees que, en el meu entendre, constituirien una autèntica revolució democràtica a Europa:

 

1- La primera; una prèvia i que clama al cel: que d’una vegada per totes engeguin la web i la facin atractiva, participativa, original…

 

2- La segona; que comencin a estudiar la manera de recuperar el deute històric que Espanya té contret amb Catalunya. És a dir, quan declarem la independència haurem de passar comptes amb l’Estat que ens ha estat robant durant tants anys. A la vegada, ens haurem d’autofinançar tot allò que corresponia a l’estat veí. Doncs bé; seria molt convenient començar a treballar el tema. Potser anant fent números, farem adonar a una part de la població fins a quin punt ens convé gaudir d’un estat propi.

 

3- La tercera; aprofundir en l’estudi d’una llei electoral pròpia de Catalunya que tingui en compte el fet geogràfic i poblacional però que també incorpori elements de participació ciutadana permanent; de noves tecnologies, que limiti els mandats a 8 anys, que obligui als partits polítics a passar comptes públicament,… La llista pot ser tant extensa que es faria interminable.

 

4- La quarta; estudiar a fons les institucions catalanes: des del segle X a l’actualitat. Cal fer una profunda renovació de les institucions, dels models de representació. Potser s’arribi a la conclusió que qui ha de dirigir els regnes del país és un consell de cent de persones sàvies i que el President de la Generalitat ha de ser un simple gestor del bé públic. Altra cosa és la representació ciutadana a través del Parlament… Estic convençut que cada país té la seva pròpia font de coneixement i en els seus orígens s’hi troben moltes de les respostes al seu present i futur més immediat.

 

5- La cinquena; que analitzin les deficiències de l’actual model espanyolitzat de l’escola catalana i aportin noves idees. Amb un nou estat, cal crear una nova escola que dignifiqui l’ofici de mestre, que ajudi a fer evidents els valors culturals, materials, espirituals d’un país i que eduqui els nens i les nenes amb noves bases de coneixement.

 

6- La sisena; cal redefinir la funció pública catalana. L’Administració pública catalana ha esdevingut una còpia dolenta del model espanyol. Cal navegar altre cop pels orígens i cercar la millor fórmula de servei públic als ciutadans i ciutadanes.

 

7- La setena i darrera; clarament pels propers dos anys, cal treballar una estratègia que, per mi, és molt clara:

          deixar que els espanyols votin el seu president (sigui Rajoy o Zapatero),

          que els partits polítics catalans continuïn mostrant la seva patètica actitud submisa i incapaç d’aixecar ni un bri d’esperança,

          que s’ajunti la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut amb l’evidència que el dèficit de les infraestructures, de l’escola, de la sanitat catalanes, de la immensa majoria de sectors a Catalunya fa figa pels quatre costats.

          Que el govern català mostri fins a quin punt és dèbil, fràgil, inconsistent….

          Llavors serà el moment de plantejar una candidatura civil que es presenti a les eleccions nacionals catalanes amb l’objectiu de celebrar –en cas de victòria- un referèndum per l’autodeterminació pel 2010.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!