L’internauta que somiava el passat

Bloc personal d'Esteve Canet

29 de desembre de 2008
0 comentaris

A PARTIR DE DEMÀ PROPOSO



Només cal que miris els titulars d’avui al diari; o de demà; o de dilluns que ve…

O de fa trenta anys enrere…


En un exercici d’hemeroteca vanguardiana he cercat “finançament autonòmic”, des de l’any 1977 al 1980. I he elegit una de les 1370 pàgines trobades (la que il·lustra aquest post, del 9 d’agost de 1979).

 



La història no és que es repeteixi. Res no és igual; tot flueix, canvia, es modifica. Però, benvolguts lectors i lectores, als ciutadans d’aquest petit (però potent) país del sud d’Europa, sembla que les coses no avancin. I a força de ser cruel, caldria dir que si més no l’any 1979 encara es parlava de “pueblos de España”. Avui els pobles d’Espanya són comunitats autònomes. I una comunitat autònoma és sinònim d’administració descentralitzada depenent de l’Estat, de l’únic Estat que ens és possible admetre com a ciutadans. El poble català no existeix per l’Estat… Tots som ciutadans espanyols.

 També avui, el director de Vilaweb, en Partal, ens diu que no podem seguir “jugant” a aparentar allò que no som. I no som estat, ni nació, ni selecció esportiva nacional, ni cultura pròpia, ni aliena (potser alienada sí). Avui, som una comunitat autònoma que reclama més finançament, més competències, més respecte…

 Demà dimarts, Catalunya, una vegada més, serà menyspreada públicament i li oferiran un acord de finançament (que els catalans i catalanes hem reclamat durant més de dos anys!! a l’Estat a través d’un estatut nou) que, a banda de no acceptar la bilateralitat de les negociacions, l’Estat ha pactat prèviament amb totes i cadascunes de les comunitats autònomes, amb el partit de l’oposició i amb el Sant Pare, si m’ho permet en Rouco Valera.

 El resultat és catastròfic. Econòmicament però també políticament. Per això, des d’aquí, des del meu humil bloc a Vilaweb, A PARTIR DE DEMÀ PROPOSO que quan se sàpiga el resultat de l’oferta financera espanyola:

 1-     Que el Govern exigeixi de Madrid només una cosa: la sentència del Tribunal Constitucional sobre el “nostre” estatut.

2-     Que, acte seguit, el Govern dimiteixi per incompliment electoral, per frau a la ciutadania i per mentider i convoqui eleccions al Parlament. Això inclou a la federació CIU que també va recolzar aquest gran frau al poble.

3-     Que al mateix temps es convoqui al poble català a un referèndum que doni validesa o invalidi l’Estatut que quedi després del seu pas pel Tribunal Constitucional.

 Reconec que el món és ple d’emergències, de semàfors vermells, de situacions injustes, de fam, de misèria, de guerres inútils. Però jo només puc mirar al món de fit a fit si tinc la suficient dignitat personal i col·lectiva. La col·lectiva se l’han carregada durant els darrers anys; que no perdi la individual.

 

Salut i ben retrobats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!