Deia Salvador Espriu, allà pels anys quaranta:

“A la vora del mar. Tenia

una casa, el meu somni,

a la vora del mar.

Alta proa. Per lliures

camins d’aigua, l’esvelta

barca que jo manava.

Els ulls sabien
tot el repòs i l’ordre
d’una petita pàtria.”

La foscor i el terror del règim dictatorial feixista espanyol tot just iniciava la seva cruenta batalla contra el poble, la llibertat i l’esperança. I n’Espriu prosseguia el versos expressant-ne la seva existència:

“Com necessito
Contar-te la basarda
que fa la pluja als vidres!
Avui cau nit de fosca
damunt la meva casa.

Les roques negres
m’atrauen a naufragi.
Captiu del càntic,
el meu esforç inútil,
qui pot guiar-me a l’alba?”

Però Espriu –que, segons els literats entesos, es va nodrir de la figura mítica d’Ulisses per al seu Cementeri de Sinera, entre d’altres– volia que el seu heroi tornés a la seva pàtria, a la seva Ítaca, restaurant  la legitimitat perduda.

El diumenge 13 de setembre, a Arenys de Munt, hi esdevindrà un desvetllar col·lectiu (que desitjo serè i coratjós); i avanço que el resultat és el que menys ha d’interessar.

Com no podia ser d’altra manera, Catalunya es postula mitjançant unes urnes i amb la vindicació d’un dret tan essencial i radicalment democràtic com és el dret a decidir.

La situació és ben curiosa: un aparent estat de dret , a través del seu poder judicial, es posa del costat de la prohibició del dret a decidir però a favor del dret a manifestar-se; prefereixen que el poble es manifesti a que voti… Ah! I me n’oblidava d’un detall… El crit prové d’una antiga mà, de la intolerància i de la imposició que, plena de falanges deteriorades, intenta alçar-la i estendre-la altra cop per damunt del cap.

Les càbales  de n’Espriu, el seu Ulisses, segueix amagat sota l’ombra de la por, de la injustícia i de la intolerància. Quants més catalans i catalanes se n’adonin que aquest és el verdader procés que estem duent a terme, més fàcil i ràpid serà el triomf. Penso que l’aparent estat de dret en el qual vivim ens ha facilitat les coses. Que tingueu una bona diada!

Quin bell desvetllar, Sinera!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!