L’internauta que somiava el passat

Si ens fixem en l’enquesta d’avui del diari El País, PP i PSC sumen 25 escons tots dos; un partit com C’s arriba als 21 del no-res. I CIU ha cedit la primacia a ERC, però encara resistint. Podríem dir que fins i tot el vot unionista es mostra clarament diferencial respecte d’Espanya, en no confiar en els partits tradicionalment representatius d’aquest posició, PSC i PP. Que no es pensin però els dirigents lerrouxistes de C’s que a Espanya els votaran massivament; seran castigats igualment pel seu origen.

El vot sobiranista assoleix la majoria absoluta de manera clara i diàfana: 75 diputats més els 14 escons d’IC que mereixen comentari apart. És la única formació que es manté inalterable a tot el sacseig. Manté una posició d’equilibrista entre l’aposta pel dret a decidir i una visió federal del futur espanyol. De les seves apostes de futur i de la seva coherència en els propers mesos, dependrà que esdevinguin residuals. La CUP segueix caminant.

En quan al vot pel referèndum, si comparem cinc anys enrere, d’un 20% ha passat a ser majoritari, sense escletxes. El problema és que aquells indecisos que no es decantaven per cap de les dues opcions, sembla que s’inclinen ara cap al no. Però d’aquest 42%, una mica més de la meitat voldria més poder per Catalunya. Són els que aplaudirien una tercera via.

Però tots aquests càlculs no són més que subterfugis per fer-nos caure en l’error de mirar aquesta imatge com si es tractés d’una fotografia recent. Quan hi hagi la pregunta i la data, el procés s’accelerarà i aquesta d’ara i avui esdevindrà altre cop passat.

Demà serem més lliures perquè disposarem d’una data i una pregunta per defensar. El procés, certament, l’haurem de guanyar al carrer, de ben segur en els propers mesos. I aquí sabem que guanyem de llarg. No valdran ni enquestes ni partits que sí o que no, que confederal o federal. O estàs a favor de la democràcia o no. Alguns diuen que la bipolarització no és bona. Però a la vida, en tots els àmbits, arriba un moment en el qual t’has de decidir pel si o el no. Nosaltres ho farem com una societat adulta, plenament conscient del seu esdevenir i del tot il·lusionats per allò que ens espera.