TENIM EL QUE ENS MEREIXEM
Per Jordi Carbonell Segura
L’altre dia, l’Alícia em va fer arribar aquesta foto via e-mail amb el titòl “Sense canvis”. Es d’una de les moltes manifestacions que es van fer l’any 1932 en defensar de l’Estatut de Núria. Un Estatut que també es va quedar en Estatutet… I que deixar ben palés que no hem aprés res del passat…
Els polítics catalans van actuar de la mateixa manera. Bé, podríem dir que pitjor, ja que en Francesc Màcia va proclamar la República Catalana el 15 d’Abril de 1931, entenen que el millor Estatut era la proclamació de l’Estat Català. Els espanyols no els hi va fer faltar treure els tancs, només els hi va caldre envià al Zapatero de l’època ( Niceto Alcalá-Zamora) amb la promesa de que s’esperes a la nova Constitució: Primera baixada de pantalons.
Es va elaborar l’Estatut de Núria, que entre altres coses deia que: “Catalunya era un Estat autònom dins la República Espanyola”, “Qué la llengua oficial a Catalunya era el català”, “Creació d’un tribunal de justícia català”., també oferia la possibilitat d’una futura autodeterminació el poble català. Aquest text es va posar a referèndum on hi va participar el 75% de la població catalana (les dones no podien votar) i va ser aprovat per un incontestable 99,45%. Amb aquest resultats s’en varen anar cap a Madrid, i vet-ho aquí, es varen passar per el forro el text, carregant-se 34 articles, i deixant-ho en 18 dels 52 inicials: Segona baixada de pantalons, i la mes greu ja que convertia a Catalunya en una regió d’Espanya, feia cooficial el català i castellà, i res de tribunal de Justícia autònom.
Com també ha passat ara, s’els hi va dir que tranquils que el que s’havia retallat es recuperaria amb lleis. I ells s’ho van creure, i el Govern de la Generalitat aprovà la Llei de Contractes de Conreu. Qué va passar? doncs que des de Madrid la CEDA la va portar a la “Tribu” del Constitucional, i aquest se la va carregar.
Tot aixó va passar en els anys 30 del segle XX. Vuitanta anys més tard tot continua igual.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Des d’un punt de vista polític potser sí que no ha variat gaire la cosa, però socialment hem avançat. La gent partidària de l’Estat propi cada dia som més. El dia 10 ens vam injectar auto-estima, que ens feia falta. Sí que hi ha hagut canvis en aquest sentir.