TENIM EL QUE ENS MEREIXEM
Per Jordi Carbonell Segura
Carallot, bonica paraula, fins i tot semble un cognom: ” El Sr. Carallot” . I que es un carallot? segons el Diccionari de l’Enciclopedia catalana un Carallot es : Persona aturada, condescendent per badoqueria o per beneiteria, vaja com deia el meu avi un ximplet . Jo, fent ús de la meva llicenciatura en la E.G. B dels anys setanta, ho definiria com un gilipollas, paraula espanyola barroera, que com a tal, sona com una puntada els ous, peró que aconsegueix que la persona eludida no li faci cap gracia, i més si es espanyol…
Sempre he pensat, que mai serem independents si no sabem insultar com insulta un espanyol. Peró aquesta no es la questió, lo de carallot venia a tomb per tots els esdeveniments que han succeït després de la Manifestació del 10 J. I no parlo dels polítics, previsibles ells, que ja sabíem que allò de la unitat i de fer un bon ús de la “força” que el poble els hi ha donat, res de res. El grapat de carallots som nosaltres, els que tot hi anar a la manifestació i cridar per la nostra llibertat, sabíem el que passaria, res de res. I el que es més greu, que a Madrid també ho sabien. Ep!, i que ningú s’ofengui, al cap i a la fi pitjor seria que fóssim uns gilipolles.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ara és el moment de demosrtrar-nos que sí podem. Per contra, jo no en tinc cap dubte que estem fora d’España. Poder-ho ensomniar ja és tindre un peu fora. I cada vegada ho tenim més fàcil. Més que mai. Sempre la llibertast ha anat de la mà de traspassar els límits legals. I açò no té deturador. Quan era xicotet a valència hi havia molt poca gent que creia, i ara omplim avingudes. El temps sempre juga a favor de la gent. I la gent amb eixamplar els nivells de llibertats…. Fins despús-demà.