TENIM EL QUE ENS MEREIXEM
Per Jordi Carbonell Segura
Quan la candidatura d’en Laporta a les eleccions del Barça 2003 va guanyar, vaig dir: “Dos galls en un mateix galliner no pot ser”, en referéncia al tàndem Laporta-Rosell. Ep!, com a estratègia de marketingva ser un encert presentar un cartell tant potent i atractiu, peró era evident que dues personalitats tant marcades no podien conviure. Perquè conviure vol dir cedir, encara que sigui de tan en tant.
Ara al cap de set anys Laporta vol reeditar la formula que el va fer guanyar, peró aquest cop a l’engrós…
Alfons Lopez Tena, Uriel Bertran, LopezBofill, i etc… Es un cartell prou atractiu per encarar les properes eleccions amb garanties. Peró després qué?. Quan durarà aquesta “únio express”?. Vist els antecedents d’en Laporta, ¿Acceptarà repartir-se el pastis del protagonisme amb la resta?. I els altres, acceptaran el protagonisme d’en Laporta i ells ser els escuders del seu senyor?.
Crec que no, i no ho dic en debades. Lopez Tena, Bertran i en Bofill han volgut treure el cap per damunt dels liders de les seves formacions, i al no aconseguir-ho, han donat un cop de porta i se’n anat amb en Laporta – rodolí fàcil, o com diu el Montilla del Polonia “chist”-.
Algú pensa que no faran el mateix quan un Laporta, neòfit en política, vulgui alliçonar-los?. A ells!, que portant anys i panys en aquest mon tant ingrat peró alhora apassionant.
Masses galls en un sol galliner, i sinó que els hi preguntin a : Pujol-Roca, Carod-Puigcercós, per posar dos exemples.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
falsaris i altres indesitjables, ja ténim el què conèixem.
Serà bó veure què votaràn (potser “votarem”) a la tardor, a Catalunya. Com vostè molt bé diu: tenim el que ens mereixem (jo li poso un gros interrogant, a la seva frase, ja que els governs no representen a la majoria de la totalitat dels possibles votants).
En tot cas -segons el meu parer- en Laporta fa millor política que en Sandro Rosell (si més no, ha fet callar a més d’un que faltava el respecte als catalans).
Atentament
Doncs a alguns els agradaria que després de menjar-se a Reagrupament, arribessin a convencer a ERC de fer una coalició independentista (a la manera de CiU).