TENIM EL QUE ENS MEREIXEM

Ja ha començat la cursa electoral. I tots, com un sol home i dona, començen a vendre les seves pocions de la Srta. Pepis. Qué si jo amb els independentistes ni prendrem un café, ho juro -que cinc pesetes fan un duro-. Que jo no pactaré amb els del tripartit. Ep! ni amb els del PP – abans me la tallo i em faig monja-. Qué jo soc l’únic independentista oficial i els altres – cares girades tots ells- son una copia pirata, per tant no pactaré amb qui no vulgui un Referendum. Que jo si que pactaré amb qui em vulgui que per aixó soc verd i de bon rotllo, etc…

La resta com saben que, per sort o per dissort, poca influencia tindràn es dediquen al joc dels disbarats. Peró i si… el CIS té raó.

Doncs si el CIS té raó, i segons el seu sondatge l’Artur es queda a les portes de governar, i els del tripartit mira tu per ón, tornen a suma. No tingueu cap dubte que trobaran la manera de vendren’s la moto. Que si jo deia que amb els independentistes ni prendrem un café, era perquè prefereixo un bon àpat, ja que s’ho mereixen tot – i mes si em donen la clau que tenia el Carod-. Que alló de tallar-me-la era un gag de l’APM i ho vaig dir per fer-me el simpàtic. Qué em consta que volen un Referèndum – sobre tot el Corbacho-, peró jo els hi he dit que cal esperar fins que les gallines pixin, que per aixó soc un independentista serio i futur vicepresident – Carod empassa-te-la!- i no com aquell colla de tops manta.

I Sant tornem-hi que no ha estat rés, i qui dia passa any empeny. Ja veurem com acabar tot plegat, esperem que per el nostre bé la cosa aquest cop sigui diferent.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!