TENIM EL QUE ENS MEREIXEM

Per Jordi Carbonell Segura

7 de juliol de 2010
4 comentaris

10 JULIOL, ANIRÉ A LA MANI.

Si, se qué molts pensareu: Qué no deià que les manifestacions sense una acció política de totes les forces no serveix per res?. Si, hi ho continuo dient. Si la manifestació no forma part d’una estratègia comuna de tots els partits catalans, i pel que es veu no hi ha ni estratègia, servirà de ben poc. Aleshores, perqué anar-hi?. Per dignitat.

Segons la Enciclopédia Catalana, dignitat es la “Qualitat moral hom no vol rebaixar-se, no tolera d’ésser ofés” . I no, no ens volen rebaixar a resignar-nos, i acceptar ser súbdits dels nostres botxins. Tampoc hem de tolerar més ofenses. Una cosa es la indignitat dels nostres polítics que accepten en nom nostre, el que nosaltres no els hem autoritzat a acceptar. I un altre, es que Espanya ens tracti com els tracta a ells. I per aquí no hi passo, nosaltres no som uns Montilles que ens conformem en posar-hi la punteta,  amb precaució i protecció, no fos cas que agafessin unes purgacions independéntistes. No, nosaltres ho volem tot ben endins – ja em perdonaran les ments feministes per utilitzar aquest exemple, peró que hi farem, em pot la meva part masculina-, fins arribar a l’extasí. 

Els ¿nostres? polítics no es mereixen que hi anem, per indignes, peró tampoc voldria que una baixa assistència envalentís, encara més!, als espanyols. Argument escanyolit, ho reconec peró no hi puc fer-hi més!.

  1. N’hi ha que volen ser més papistes que el Papa. O dit amb més exactitud, més independentistes que Heribert Barrera (que si que hi anirà)

  2. Jordi, jo soc espanyol, i no puc entendre com pots parlar utilitzant la paraula “espanyol” en un sentit peyoratiu i despreciatiu.

    Esteu empenyats en vore una guerra Espanya vs. Catalunya que no existeix per part dels espanyols, parlant del “espanyols” com una totalitat cultural. O es que penses que per el fet de que una persona siga espanyola, això la converteix en mala gent i enemic dels nacionalistes catalans?

    Espanyols i catalans tenim el mateix aspecte físic, els mateixos cognoms, el mateix mal de cap despres d´un “saturday night”

    Això es, encara que no ho semble , el inici de molts conflictes que, per culpa dels malnascuts dels polítics, acaben amb els carrers plens de la sang de la gent que no volía coneixer res dels mateixos polítics que els porten a lluites fraticides. I eixos polítics malnascuts, acaben firmant acords damunt d´una taula plena de vi i risotades, mentres la la gent, les viudes i els orfres, no poden ni sortir endavant per culpa del fregat en el que els dirigents els clavaren.

    Sería més correcte parlar de independentistes catalans, perque no tots els catalans son independentistes, i a la vegada parlares de anti-independentistes espanyols, perque hi ha  un bon grapat d´espanyols que no ens preocupa gens que Catalunya siga lo que els catalans – tos els catalans- vulguin que siga.

    Una abraçada molt forta

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!