Ara fa uns dies vaig rebre en el meu mòbil la trucada de Reagrupament. La trucada formava part de la campanya de captació d’afiliats, per tant era per convidar-me a afiliar-me – mira tu un rodolí-. Tenien les meves dades perque em vaig apuntar com a simpatitzant del que en aquell moment només era un corrent intern
Hi han noticies que mai em deixaràn de fer gràcia. I aquesta es una d’elles, el PPC- el PP d’aquí, no confondrè amb el Partit dels Països Catalans-, va i diu que aquest finançament es anticatalà¿?. Llegint-ho amb atenció el que venen a dir, es que ens farà més dependents de l’Estat espanyol perquè generarà
Bé, després d’un any de fer-los sua la cansalada, han arribat a un acord. Uns -ERC- diuen que s’han aconseguit els 3.800 milions, els altres – CiU- ara diuen que ells en volien 5.000 – es el qué té esta a la oposició. Els de més enllà -PSC- que aixó si qué es un pacte
Mentre que aquí ens entretenim presentant ILP’S per a tot; que si els braus, que si el Referendum, etc… Espanya va per feina. La darrera victoria, molt més important del que sembla, l’aprovació de la llei de caixes. Mentre uns s’enfaden i escridassen en els politics catalans per no debatre la celebració d’un Referendum l’any
Ahir en Sanchez Llibre li deia tot enfadat a en Tardà que ell no era ningú per donar “lliçons de nacionalisme a CiU”, un espectacle molt apreciat pels diputats espanyols, tot s’ha de dir. No li hagués donat més importancia en el rifi-rafe, si a la nit tot fent zaping, no hagués acabat en el
Soc independentista però dels que creuen que la independència es l’estació final d’un llarg recorregut que té un munt de baixadors. Sempre he defensat la creació d’un full de ruta on d’una manera realista es marqués el timing d’aquest llarg viatge. Que vull dir amb això?, doncs que per arribar a l’estació final, calen instruments
Soc conscient de que aquest pots no es de bon escriure, peró no fer-ho seria un acte de covardia. Hom es preguntarà a que ve aquesta enigmàtica entradeta. Doncs ve a tomb arran del post publicat per aquest blocaire intitulat “TOT SUMA…CONTRA LA INDEPENDÈNCIA“, on critico el poc rigor amb que s’ha fet la ILP.
El día 3 de Març vaig escriure un post intitulat: REFERÈNDUM AL 2010?, NO TOCA…SI EL VOLEM GUANYAR, on criticava la iniciativa de 10mil.cat de endegar una ILP (iniciativa legislativa popular), per la precipitació de la convocatòria. Nascuda més des de l’eufòria de la manifestació a Brusel·les, que d’una reflexió serena i treballada. I que
Deia el meu avi que de desagraïts l’infern es plé. Quanta raó tenia !. Allí ens trobarem la majoria de catalans pel mal tracte que donem en els Presidents Espanyols – i no estic parlant d’en Montilla-. En primer lloc, la mala vida que li varem donar al President Aznar. Ell un defensor del català
L’altre día, en Mayor Oreja dient que aprendre català era condemnar als estudiants a la ignorància. Avui la Sanchez Camacho – amb aquest cognoms no es pot esperar res de bó pel que fa al català-, dient que el portarà a la “Tribu” del Constitucional perqué retallar les llibertats i els drets lingüístics dels ciutadans,
No falla, cada cop que hi han eleccions es posa en marxa tota la maquinaria contra Catalunya per terra, mar i aire. Com els hi surt gratis, no s’estan de mentir i mentir i mentir. La mes grossa, de mentida, que jo he escoltat, va ser un tall d’una d’aquestes pseudoperiodistes, filla de falangistes, que
Aquests dies ens ha visitat la consciència d’en Pinotxo-ZP, en Pepiño “Grillo” Blanco. I, a que ha vingut?, doncs ha dir-nos que al 2010 ens traspassaran Rodalies. Fixe-ho-vos bé que ha dit traspassar, que no donà, important el matis. No ser si la mala consciència l’ha traït, i es referia a que tot quedarà en
Titól llarg el d’aquest post, peró d’alguna manera havia d’encabir aquesta al·lèrgia primaveral crónica, que pateix l’independentisme,o , hauria de dir personalisme?. Ho dic perqué en aquest país petit, els polítics tenen la mala costum de dividir-se fins l’infinit per tal de que els facin cas, vaja com uns nens petits que fan rebequeries per
Tothom qui més qui menys té un trepa als seu entorn. Aquell cunyat que li fa la rosca en els pares o sogres per treure’n un profit, ja sigui en vida, o a les últimes voluntats. Aquell company de feina que no dubtaria en vendre’t, o el que es pitjor, apropiar-se de les teves iniciatives
L’anunci d’en Carretero de crear un partit independentista no es una bona noticia. Com tampoc ho es la gernació d’associacions, cases grans, coordinadores, centres d’estudi, esplais transversals, etc… ¿Calen tantes capelletes per un sol fi?, jo crec sincerament que no. Com passa en el mon empresarial, on un mercat molt atomitzat el que genera son