Acabo de veure la notícia del comportament dels partits que es diuen catalans i/o catalanistes i/o nacionalistes en la votació de l’estafatut d’autonomia de les Illes. Els d’ERC s’han abstingut perquè mostren crítics amb la manca d’equiparació de la llengua, i els de CiU hi han votat a favor per respecte al Parlament balear.Sensacional! Ningú
El Punt ens donà, ahir, la mesura de totes les coses. Ja era hora!A la pàgina 5 de la seva edició Barcelona, obria amb un titular que fa referència a la llei “Milà” i a crear un mercat estable de pisos socials. Amb aquesta notícia com a marc, n’introdueix una altra del tot necessària. Es
Aquests darrers dies, m’he fixat d’una manera especial en una expressió que fa temps que va martellejant el meu cervell: el món econòmic.No he hagut de donar massa voltes per saber a què fa referència el periodista que escriu en un mitjà com “Dossier econòmic”, al corresponsal de TV3 que explica els resultats de les
Picar l’ullet a algú és quelcom especial, extraordinari, fins i tot sublim. Activa un seguit de mecanismes interns, al cervell, al cor, al pols, als ulls… Qui ho sap, qui és conscient d’aquest efecte, a vegades fa trampa, falseja el sentit de l’acció -que no sap fer tothom, i que no sap fer tothom bé-
Crec que amb la investidura del nou president de la Generalitat d’amunt i el seu govern d’Entesa entre ERC, ICV i PSC entrem en una etapa política de gran importància per al país. Per una banda, ens trobem amb un realitat progressivament més i més desnacionalitzada. Ningú planteja polítiques per al conjunt de la nació,
El passat 22 de juny, d’enguany, titulava un apunt en aquest blog amb l’expressió “Apa, noi!”, referint-me a l’entrevista que li havia fet, la Mònica Terribas, a Josep Lluís Carod-Rovira. La sensació de renúncia al sector social que havia optat pel no al referèndum de l’estatut o per altres formes de distanciament -blanc o nul-
Un cop hem col·locat tothom a gestionar l’estatut, i els senyors de dalt d’ERC i JERC ja han pres l’opció d’ordre que van veure torçada en aquella marató de despropòsits que els va portar a un no que no es creien o no es volien creure, és el moment de recuperar la claredat.El mig milió
Avui, amb la confirmació del nou tripartit, han començat les desaforades crítiques i queixes del Mas i els seus, amb afirmacions, consideracions i exabruptes que els deixen en un nivell realment ben poc democràtic i bastant lamentable. Una situació que cal pensar que durarà encara uns dies.Per altra banda, els d’Esquerra no paren de justificar-se,
Sí senyors -i senyores-, una de les opcions legítimes i democràtiques que donaven els resultats electorals sembla que es convertirà en realitat: el tripartit -ERC-ICV-PSC-. La diferència d’ara és que no hi serà el Maragall. Molt bé. Res a dir.Ahir, a Manresa, un ferm company de viatge, des dels temps de la Crida, ell molt
Sense voluntat pontificadora, sí que vull introduir algunes idees o reflexions que em vénen al cap i al cor en acabar-se “la festa de la democràcia”.Il·lustrat molt gràficament, em sembla molt encertat l’apunt del Toni Cucarella d’ahir afirmant la victòria de Maragall tot marxant. El nombre de vots perduts pel Montilla són gairebé per defuncionar
Acabo d’empassar-me el panflet aquest del ConfidencialCAT que ha fet CiU. He quedat meravellat del cinisme que gasta la dreta, aquesta dreta nostrada que és Convergència i Unió.Mai vaig ser partidari que ERC pactés amb PSC-CpC i ICV-EUIA ni amb CiU, perquè creia que ERC havia d’aconseguir dues coses abans de fer acció de govern:
La CAL, la Coordinadora d’Associacions per la Llengua, ens torna a mostrar el camí a seguir en la lluita necessària, imprescindible en defensa de la nostra llengua i en la superació de l’actual situació de fragmentació, substitució i desvalorització en què ens trobem en el conjunt dels Països Catalans.En aquesta notícia que recull avui Vilaweb
I cal que sigui en català pels milers d’arguments que ja sabem i que no cal repetir.Però és que no estem parlant d’un cas en què el pregoner o la pregonera pugui ser d’un lloc amb una llengua diferent, i que per l’extraordinària importància del personatge i del seu discurs hàgim de proposar-li que discursegi
Avui diumenge, vigília de l’11 de Setembre, he assistit a la quarta edició de l’acte comarcal amb motiu de la Diada que s’organitza a Perafita, amb la col·laboració i participació d’ajuntaments del Lluçanès. Aquest acte va néixer després d’una conversa que vam mantenir, deu fer uns cinc anys, en Lluís Ferran Toledano, aleshores encara actiu
En primer lloc, enhorabona als amics d’Irlanda del Nord pel triple resultat assolit en el partit d’ahir front España. Primer, per haver guanyat un partit que els obre portes en la competició. Segon, per haver guanyat España -fent el que cal fer i a més fer-ho per i per a nosaltres-. Tercer, per demostrar que