L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
El Punt ens donà, ahir, la mesura de totes les coses. Ja era hora!
A la pàgina 5 de la seva edició Barcelona, obria amb un titular que fa referència a la llei “Milà” i a crear un mercat estable de pisos socials. Amb aquesta notícia com a marc, n’introdueix una altra del tot necessària. Es veu una fotografia d’una protesta contra l’especulació, el mercantilisme i la destrucció de l’entorn, amb una colla de gent, amb pancartes, penjats d’alt d’una tanca publicitària de “Metròpolis Barcelona. El projecte comú”, i a baix donant suport i fent propaganda de l’acció. El titular no té desperdici: “Protesta antisistema a la plaça Catalunya”, de Barcelona. Dins de la breu notícia a què fa referència aquest titular, parla de la composició d’aquest grup “antisistema”: mig centenar de membres de plataformes populars d’Esplugues de Llobregat, Viladecans, el Prat, Gavà i el barri de Sants, de Barcelona.
Habitualment, el terme antisistema s’utilitza amb una mena de regust de menyspreu, ja ho facin periodistes com polítics. I aquesta és la sensació primera que he tingut: El Punt es carrega una protesta contra l’especulació. Després, donant-hi voltes he pensat que, ben mirat, potser no. Allò que fa el diari, potser, és fer-ho ben entenedor. Els qui protesten contra l’especulació i en defensa del territori són antisistema, perquè els qui especulen i es carreguen el territori són el sistema, són prosistema. Per tant vivim en un sistema on allò normal, allò que s’ha de justificar mediàticament, políticament, socialment és precisament l’especulació i la destrucció de l’entorn. Cal fer-ho amb una certa cura -sinó pot passar com a Andratx- però fer-ho, que esdevingui normal. Els qui s’oposin a aquest projecte de no-país, seran menystinguts, desqualificats i assenyalats amb el dit i acusats de ser ANTISISTEMA.
De fet ja ho sabíem que els consells d’administració de les empreses periodístiques tenen els interessos en mans dels grans grups econòmics que els dicten/condicionen i els faciliten l’autocensura en cas extrem. Però potser fins ara no ens ho havien dit així de clar. En un país que ha perdut els 900 quilòmetres de costa, deixant-los vendre a les immobiliàries grans, petites, mitjanes, locals, estatals, internacionals, amb el vist-i-plau polític de Convergència i Unió, del PP, del PSOE-PSPV-PS-PSC -quin premi van donar els del PSOE a l’empresari model de Marina dOr?- i ara amb el joc d’equilibris del Tripartit -això de la MAT va per aquí!-, és evident que el SISTEMA mana, també a la premsa. I com el temps proper demostrarà els casos Marbella o Andratx no són més que accions de desgast del PP, denúncia de certs excessos, per dir-ho d’alguna manera. l’especulació és intocable. És el SISTEMA.
O sigui, hem d’assumir que denunciar l’especulació del sòl, la urbanització de tot, la construcció arreu, l’alt consum energètic per construir i per abastar tot allò construït, etcètera és ser ANTISISTEMA. Doncs assumim-ho. I posem els mitjans on vulguin ser. Perquè ja ho sabem, són empreses amb amos i, òbviament, subjectives.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Doncs jo veig que els dos extrems són antisistema. El "sistema" és la convivència i equilibri d’interessos per què la societat funcioni. Qui s’enriqueix especulant amb l’habitatge i destrossant l’entorn es carrega el sistema per un extrem, i qui es pensa que té dret a tot sense fotre res, el rebenta per l’altre. El problema és que els primers no ho saben, que són antisitema, i d’això se n’aprofiten els segons.
Sistemes… Jo per sistema entenc sobretot, una disposició que s’adapta als problemes, reaccionant, reajustant-se, i en la mesura del possible, readaptant-se a ells per poder seguir operant amb la mateixa finalitat, en la cerca dels mateixos fins.
En aquest sentit, la paraula antisistema està buida de contingut i és propia de la premsa (tanmateix, buida de continguts!). Una etiqueta que sona a dolenteria, estic d’acord amb l’Aleix. No existeixen els antisistema, per sistema, si em permeteu la boutade. S’ha dit que els ocupes, per exemple, fan una funció útil a la justícia i a la propietat en la mesura que reordenen l’espai jurídic de la propietat dels inmobles, ja que obliguen als propietaris a entrar en el circuit legal (actualitzar cadastres, arreglar diferències entre hereus, treure a la llum propietats abandonades o fins i tot oblidades…). També és significatiu que la resposta dels okupes sigui cada vegada menys violenta i amb una reivindicació més lúdica.
A banda, els espectuladors no poden ser antisistemes ni en la metàfora, ja que el capitalisme europeu reposa de manera considerable sobre la construcció: asfalt, comissions, corrupció, plusvàlua dels obrers, blanqueig de diners negres, extorsió del ciutadà amb la cadena de l’habitatge (no és casual la posada en circulació del billets de 500 euros). El problema segueix sent el sistema neoliberal i els seus sistemàtics (els empresaris, la seva premsa i els seus gossos) ¿no?
Finalment, m’ha semblat poder-me situar, tot i que per un moment no entenia si els que defensaven l’especulació immobiliària éren els uns o els altres… un cop he entès que els homes, a vegades, sou així de complicats per explicar allò que fa temps que nosaltres sabem, responc;
els antisistema i els sistemàtics, els que es creuen combatre fermament els pilars fonamentals del paradigma neoliberal, els alternatius i els contestataris… formem part del mateix sistema. Sense cap mena de dubte. Perquè els ocupes legitimen determinades actuacions de defensa de la propietat privada, i perquè al mateix temps, la prevaricació i l’abús de poder legitimen que algú hi respongui de forma contundent. Així, doncs, el problema no és tant de saber si som dins o fora, dels que vam ser primers… sinó de ser honest a l’hora de definir el teu bàndol… em frisso per saber com seran els nostres "antisistema" quan nosaltres guanyem….
Els vertaders antisistema són tots els corruptes i lladres que ocupen (ells sí són okupes) càrrecs públics (regidors, batlles, consellers, directors generals) i accepten suborns, quan no els promouen ells meteixos. El binomi càrrec públic/ promotor-constructor és perfecte per fer els grans negocis de l’especulació urbanística. Tant fa que depreden tot el territori, que el preu de l’habitatge estiga pels núvols, o que foten el medi ambient.
Quan hauran acabat ací, se n’aniran a un altre lloc a continuar fent de les seues. Això sí, sempre van molt ben vestits, tenen bons cotxes, bones cases, alguns fins i tot barcos i avions. I van molt a missa, encara que per dins estiguen podrits.
No podem consentir que els vertaders antisistema, aquesta gentola que és la realment antisocial actue amb tanta impunitat.
Us convide a visitar el bloc d’ESPECULADORS
http://especuladors.bloc.cat/
Salut i força.
Al P.V els "antisistema" hem fet un acord que ha posat a tremolar al PP.
És el Compromís Pel P.V.
Més informació: http://www.esquerraipais.org