L'Aleix a ca la Toca

Picar l’ullet a algú és quelcom especial, extraordinari, fins i tot sublim. Activa un seguit de mecanismes interns, al cervell, al cor, al pols, als ulls… Qui ho sap, qui és conscient d’aquest efecte, a vegades fa trampa, falseja el sentit de l’acció -que no sap fer tothom, i que no sap fer tothom bé- amb una voluntat manipuladora de seduir amb interessades motivacions. Picar l’ullet és un acte complex i atrevit, falsejar-ne els motius és immoral.
I això és, precisament, el que ha fet ERC des de la Conselleria de Governació de la Generalitat de Catalunya amb la seva “original” moguda de les banderes.
Conscients de la importància dels símbols i de la sensibilitat que generen a la societat catalana, dos dies abans de la commemoració de la Constitució espanyola -que acaten per imperatiu legal, però també per assumir plenament l’estatut d’autonomia i fer-se’l seu- amaguen l’estanquera, procuren que algú se n’adoni, se’n parla, treuen la senyera i acaben penjant-les les dues per imposició del President de la Generalitat.
Tot plegat un joc d’aclucades interessades d’ulls a banda i banda per intentar mantenir la cara davant de militants i votants, i per acontentar el President i el Govern del qual formen part, que gestiona una legislació que té clar el lloc de la bandera espanyola -i llavors, al seu costat, de la catalana-. Una “batalla” de banderes, incruenta, sense declaracions de les parts afectades i, per tant, sense conflicte”. L’important, és el que queda. L’important, és l’acatament a l’estatut perquè ja és el “nostre” -Carod Rovira dixit, un cop votat pel poble de Catalunya-. L’important és…
Potser caldrà establir un codi deontològic per als nostres polítics, i donat que a aquests no hi ha qui els canviï, com a mínim no deixem que ens enredin.
El primer punt, proposo que sigui que tinguin prohibit picar l’ullet.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!