L'Aleix a ca la Toca

Acabo de veure la notícia del comportament dels partits que es diuen catalans i/o catalanistes i/o nacionalistes en la votació de l’estafatut d’autonomia de les Illes. Els d’ERC s’han abstingut perquè mostren crítics amb la manca d’equiparació de la llengua, i els de CiU hi han votat a favor per respecte al Parlament balear.
Sensacional! Ningú opta per la sobirania. Ningú està disposat a demostrar que es pot anar més enllà. Ningú vol que s’avanci en un projecte nacional de veritat.
La renúncia, la rendició i la traïció nacional està definitivament servida. Els Països Catalans estan esquarterats, lingüísticament en fase secessionista i territorialment en mans de l’especulació del PP-PSOE-CiU i la vista girada de la resta.
Ara no era fruit de la situació d’emergència del postfranquisme. Ara ha estat la voluntat dels partits anomenats -potser millor autoanomenats- catalanistes de demostrar que allò important no són els objectius nacionals, socials, col·lectius… Que ara no és temps d’idees. No! Ara és temps d’anar a la idea per arreplegar la porció de poder que convingui. Llengua despolititzada, sobiranisme social i, sobretot, buidor. Una immensa buidor política i social. Una immensa i inacabable buidor nacional. I una terrible distància entre política i societat.
Avui hem tancat una etapa. Els Països Catalans han estat convertits en Atonomies Espanyoles amb la bona disponibilitat dels partits “de casa” -de casa de qui?-. Una molt bona manera d’acabar l’any.
Però no us penséssiu que tothom ens ho empassarem això, no. Avui recomença, un dia més, el procés cap a la independència dels Països Catalans: les autonomies no ens faran lliures, podeu estar-ne ben segurs.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!