L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
Sense voluntat pontificadora, sí que vull introduir algunes idees o reflexions que em vénen al cap i al cor en acabar-se “la festa de la democràcia”.
Il·lustrat molt gràficament, em sembla molt encertat l’apunt del Toni Cucarella d’ahir afirmant la victòria de Maragall tot marxant. El nombre de vots perduts pel Montilla són gairebé per defuncionar el partit i els seus estrategs.
La campanya electoral ens ha fet a totes -i a tots!- un xic més espanyolitzats, si és que això és possible. Cap campanya, fins i tot de part dels sectors autoanomenats -o mediaanomenats- sobiranistes va destacar pel seu sobiranisme, sobretot en l’aspecte fonamental: presentació d’un projecte nacional, de país.
L’entrada en escena d’aquesta mena de companyia de circ “cosmopolita, moderno, defensor del servisio funsionarial i español, “Ciutadanos del mundo”, ens acosta més a la normalització espanyola de casa nostra. Una victòria de l’absència absoluta de polítiques nacionals i sobiranistes.
Un altre aspecte que m’ha semblat determinant de tot plegat, és la sensació que enlloc de programes -ni que fossin de gestió- se’ns venien governants. I no des dels mitjans de comunicació (?), sinó des dels propis partits. Com es poden estranyar de tanta -i en augment- abstenció i vot en blanc?
Una altra qüestió significativa m’ha semblat la prohibició de manifestacions durant la campanya, la repressió sòrdida i pinochetera al darrer míting del PSOE-psc-cpc de dos periodistes i diversos assistents propagandistes, la suspensió de la cimera de l’habitatge i, per acabar-ho de situar, el desplegament del Mossos a l’àrea metropolitana de Barcelona el mateix dia de les eleccions.
I la cirereta, per si no n’hi havia prou: la foto dels cinc candidats mediàtics enfilats a una biga. Sense comentaris.
I diuen que ara comença el futur. Realment, molta trempera no es pot dir -ni pretendre!- que hi hagi, des del panorama de la política oficial.
Com deia Vicent Partal en l’editorial de Vilaweb d’ahir, cal que ens readonem que la política, el país i la societat es fa des de molts altres àmbits i que no només actuen -o haurien d’actuar- els polítics. Un amic, fa anys, repetia que “la política és massa important per deixar-la en mans dels polítics” -i quanta raó, senyor! (i senyora!)-. Però si el nostre país ha donat, al llarg dels anys i de la història -no sé ben bé on comença una i acaba l’altra- prou mostres d’organització i capacitat de treballar des de baix, ara ens caldrà més que mai.
Des d’avui comença una frenètica cursa per instal·lar-se al govern de la Generalitat, uns o altres. Això que en diuen converses i possibles pactes. Però si no hi ha hagut projectes de país i de societat, ¿en base a què els faran?
M’agradaria equivocar-me, però crec que és una aposta, la meva, del tot perduda. O sigui que segurament l’encertaré.
El resultat de les eleccions ens seria útil si
-ajudés a construir i vertebrar la nostra nació, els Països Catalans
-si permetés avançar en la plena normalització de la llengua catalana en tots els àmbits, convertint-la en la llengua vehicular de tota la societat, acabant amb els invents del “bilingüisme”
-si permetés la supressió del límit legal constitucional que impedeix la federació de comunitats autònomes, o sigui, dels Països Catalans
-si ens dotés de poder polític per avançar en la realització de les modificacions legals pertinents per tenir representació directa en tots els organismes internacionals
-si ens permetés decidir en matèria d’organització esportiva i planificació per tenir seleccions nacionals en competència internacional oficial
-si ens permetés legislar i desenvolupar l’aplicació de normatives per garantir la participació política de la societat en general
-si ens permetés definir i decidir les polítiques d’acollida de la immigració
-si ens permetés planificar la distribució de la riquesa, dels usos del territori, etcètera.
-i si parléssim, directament, del dret a l’autodeterminació
Veient els continguts de la campanya electoral, els 23 anys de CiU i els 3 del Tripartit, suposo que la sobirania seguirà en mans de l’Estat espanyol i nosaltres viurem a les seves províncies. Els “sectors sobiranistes” seguiran sent un reclam per a il·lusos ensinistrats.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No volem més tripartit. Concentració silenciosa per un pacte CiU + ERC, el proper dijous dia 9 de novembre, a partir de les 8 del vespre a la plaça Sant Jaume de Barcelona. Més informació a http://www.unitat.org Passa-ho